Rosalía: ha nascut una estrella

En tot aquest segle escassíssims discos espanyols han aixecat una expectació semblant. Per fi, aquest 2 de novembre, Dia dels Fidels Difunts, veurà la llum. El segon treball de Rosalía barreja estils que mai abans havien conviscut. I fins i tot el títol, dit d’una manera o una altra, es presta a remarcar les transversals dimensions del fenomen. Escrit només amb les sigles EMQ, sona al món de les tendències. I dit complet, ‘El mal querer’, remet a la profunditat de la literatura medieval, en què inicialment s’inspira.

De la mateixa manera, Rosalía desperta entusiasmes fins i tot en els mitjans més incompatibles. ¿Recordeu algun altre artista que hagi sigut successivament portada en revistes tan dispars com ‘Rockdelux’ i ‘Cosmopolitan’? La premsa especialitzada i la generalista. Fins i tot la del cor en parla. El mite del programa ‘Ha nascut una estrella’ (que just ara disfruta d’un enèsim ‘remake’) se li cenyeix com un guant a la pell. En un país com Espanya, on saltar de l’escena alternativa al ‘mainstream’ és poc menys que impossible, Rosalía ho ha aconseguit. I per a més mèrit, sense recolzament de cap radiofórmula. Si l’any passat va ser la gran revelació, l’actual està sent el de la precoç consagració. Si el que passa aquí és antològic, l’escalada en l’àmbit internacional que està vivint no té parangó.

Notícies relacionades

Rosalía: "Em sento còmoda amb la imatge de dona forta"

Música amb Barcelona com a escenografia

No es recorda cap cas en què els astres s’hagin posat d’acord de tal manera. I mai millor dit, la llista de figures amb qui està col·laborant o que l’elogien és interestel·lar: Pharrel Williams, Diplo, Juanes, Chalie xcx, Gorillaz, J. Balvin, Dua Lipa, Juanes, Emily Ratajkowski, Billie Elish, Karol G, Lele Pons, Mr. Eazy, les germanes Kardashian... I la cirereta, tan espanyola com universal, l’ha posat Almodóvar a l’incloure-la en una escena de la seva pròxima pel·lícula.

L’explosió està sent vertiginosa, però no tot ha passat de la nit al dia. Va gravar el seu debut sense suport inicial. I quan tot funcionava a les mil meravelles, entre actuació i actuació i sense encara contracte discogràfic per a EMQ, va anar gravant-lo i preparant els vídeos per compte i risc seu. No només ha trepitjat alfombres vermelles. Entre els variats locals en els quals qui escriu aquestes línies la va veure actuar anys enrere, n’hi ha un que sobrepassa qualsevol límit ‘underground’. En un local molt estret del Raval barceloní. Ella cantava per dret aliena a la sobtada estupefacció del públic, que veia com, sobre l’escenari, una rata es passejava per les bigues del sostre.