Teddy Bautista perd la SGAE

El que ningú imaginava ha passat. Teddy Bautista ni tan sols ha obtingut plaça en la junta directiva de la SGAE, i això li impedirà complir el seu somni de ser el president que salvi l’entitat de la seva deriva recent. Els socis de la SGAE no han confiat en l’home que va convertir la Societat General d’Autors i Editors en una màquina de recaptar milions i que encara continua pendent de judici per una presumpta desviació de fons de l’entitat. Mentrestant, en silenci, la fèrria disciplina de vot dels autors de les editorials televisives ha sigut letal. Els 16 candidats que presentaven han obtingut les 16 places i han deixat fora de joc Bautista  i qualsevol soci amb sincera intenció renovadora.

Dijous ja es deia que Teddy podria haver comès un error de càlcul que li impedís sumar els vots necessaris per ingressar en la junta. I entrar en aquesta junta directiva de 35 era un requisit imprescindible per després ser elegit president de l’entitat. Aquest error de càlcul explicaria la roda de premsa que Bautista va convocar dimecres a la seu de la SGAE; un acte que, per cert, queda expressament prohibit en la normativa d’ús de les seus de la SGAE en període electoral, però que l’equip de Sastrón va desatendre.

Ni la potent campanya mediàtica de Bautista ni el recolzament d’última hora de noms importants com el d’Alejandro Sanz han sigut suficients per decantar la tovallola cap a l’home que va controlar les regnes de la SGAE des que va ser elegit vicepresident el 1982 fins que va ser detingut el 2011 en el marc de l’Operació Saga. La retirada de candidats del bloc d’autors alineats amb les discogràfiques i la seva invitació a l’abstenció també han incidit en un desenllaç final que es resumeix així: l’escola de Petit Dret (el dels músics), és avui àmbit exclusiu d’autors de les editorials televisives i amb el suport dels quatre candidats de l’escola d’Editors que no es van retirar sumen 20 vots dels 35 de la nova junta directiva. La SGAE ja és seva.

Els 16 de 'La Roda'

¿Qui són aquests 16 autors alineats amb les editorials televisives? Josemi Carmona, Miguel Ángel Chastang, Juan Parrilla, Virginia Glück, Fernando Illán, Hevia, Huecco, Pablo Salinas, Manuel Villalta, José de Eusebio, Inma Serrano, Juan José Solana, Juan Ramón Arnáiz, Teo Cardalda, Pablo Pinilla i Tontxu. Els seus detractors els denominen la candidatura de la roda, en referència a aquesta trama destapada durant la presidència d’Anton Reixa i en què l’emissió de programes televisius de matinada amb música de fons amb prou feines audible generava ingents sumes de diners. També, a un altre sistema similar i circular segons el qual autors que fitxen per les editorials televisives i sonen molt en aquestes cadenes generen recaptacions astronòmiques de drets d’autor que distorsionen el repartiment de la recaptació de la SGAE i minven els ingressos de les ecenes de milers d’autors que viuen de gravar discos i actuar en viu.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Ni ells 16 ni els seus votants són autors gaire coneguts pel gran públic ja que, en el millor dels casos, els seus dies d’èxit als escenaris o en vendes queden lluny. Però aquest sistema de vot de la SGAE, segons el qual com més diners genera la teva música més vots acumules, els ha permès acumular grans bosses de vots. Vots que finalment els permeten apropiar-se de l’entitat. L’alta abstenció en els comicis també ha sigut de gran ajuda. Dels 18.970 socis amb dret a vot l’han exercit 1.373; el 7,23% del cens. Però en termes absoluts, i amb 120.040 autors registrats, el futur de l’entitat l’haurà decidit un 1,14% de massa social. I aquest és el percentatge de votants. Els que han elegit el bloc d’editorials televisives no deu arribar ni a l’1%.

Dos dies abans que la Guàrdia Civil entrés al Palau de Longoria, aquell fatídic 30 de juny del 2011 que va desencadenar la crisi més profunda al si de la SGAE, Iván Ferreiro gravava en un estudi pròxim a la seu de la SGAE el seu disc ‘Confesiones de un artista de mierda’. El músic gallec va coincidir en una cafeteria amb Teddy Bautista i aquest li va dir: "Iván, si us plau, has d’avisar els autors. Heu de venir a la SGAE perquè això s’està omplint de rates". Set anys després, l’entitat entra en una etapa encara més incerta. Els autors de les discogràfiques amenacen de retirar el seu repertori. Les teles es queden la SGAE, sí, però potser es quedaran una SGAE buida.