Stefano Palatchi triomfa 'in swing'

Amb les entrades esgotades, el baix Stefano Palatchi va tornar a omplir la sala Luz de Gas en una nova incursió del popular cantant líric barceloní en el món del jazz. La seva faceta de crooner va començar fa un parell d’anys i es va consolidar dimarts amb aquest aplaudit concert, en el qual va assaborir un repertori plenament assimilat, demostrant una sorprenent facilitat per moure’s en un àmbit que està molt lluny del seu medi habitual, l’òpera. Palatchi, un gentleman amb totes les lletres, va mostrar simpatia i taules portant el seu públic per estàndards i clàssics del jazz i del blues en les seves versions americana, francesa i italiana, tres flancs en els quals va regnar amb rotunditat.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Palatchi in swing és un espectacle amb una hora i mitja de bona música –que passa volant– que el públic victoreja, i que està plantejada amb tot detall, ja que al talent, musicalitat i domini del cantant s’hi uneix un equip d’excel·lents músics encapçalats per Bernat Hernández al contrabaix com a gran concertador, avalat per un també virtuós Filippo Fanò al piano i en els arranjaments, amb Josema Martín a la bateria, l’hàbil trompetista Matthew Simon i un potent Jordi Santanach al saxo i clarinet.

Palatchi, com a intèrpret, ha aconseguit dotar la seva veu dels colors, el timbre i els accents propis d’aquest gènere que complementa la seva trajectòria artística. Una veu atractiva, vellutada, que construeix frases llargues i que puja a l’agut o baixa al greu sense artificis –herència del seu domini líric– i segons les seves necessitats, coronant algun tema amb una impostació mixta que recorda la seva corda de baix i que, aplicada en les dosis justes, crea un gran efecte sobretot en peces tan populars com Let me try again o My way, totes dues portades a l’imaginari universal amb la mestria inigualable de Frank Sinatra. Amb les dues versions Palatchi va posar el públic dret. Però el més important; el versàtil crooner va deixar clar que el seu repertori no neix i mor amb Sinatra, ni de bon tros, ja que en la seva veu van reviure amb igual potència Gershwin, Stevie Wonder, Charles Trenet, Duke Ellington, Fred Buscaglione o Renato Carosone. Una festa cosmopolita coronada amb una deliciosa versió de ‘The shadow of your smile’ i per aquesta My wayque ja forma part de la segona pell del cantant