ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

'Illaferits' sota la pluja

L'Espai Mallorca va celebrar el seu cinquè aniversari amb un concert del menorquí León Manso sota els porxos d'una plaça del Raval

cmontanyes45537651 icult181021160109

cmontanyes45537651 icult181021160109 / ALVARO MONGE

5
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Impossible trobar cadira als bars de la plaça Vicenç Martorell. Ni al Bros Bar, ni al Kasparo, ni al Chelo ni al Cafè d’Annunzio. La pluja que cau des de la tarda ha convertit les terrasses que hi ha sota els porxos en un refugi formidable per conversar. També, en un refugi sense més ni més. Un sense sostre dorm fa estona sobre un llit de cartrons. A totes les terrasses és fàcil caçar converses en anglès i altres idiomes turistes. En totes menys a la de l’Espai Mallorca. Allà desenes de migrants balears xerren mallorquí.

L’Espai Mallorca celebra aquest cap de setmana el cinquè aniversari. Fa cinc anys va renéixer a aquesta plaça del Raval després de veure com la seva antiga seu, al carrer del Carme, tancava després de 14 anys quan el govern balear del PP va tancar l’aixeta del suport institucional. El col·lectiu Crits i Renou va buscar una altra seu i amb el suport de l’ajuntament de Barcelona va reprendre la seva tasca de defensa de la cultura balear. El blanquíssim local disposa d’una llibreria, una sala d’exposicions i un bar amb productes locals. ¡I terrassa! Avui és la més atapeïda de la plaça.

Casa regional universitària

Ha calgut instal·lar tres petits envelats per acollir tot el públic que ha vingut a la festa. L’Espai Mallorca és punt de trobada de la comunitat balear a Barcelona, però a diferència de la majoria de cases regionals, aquí la mitjana d’edat no és de 70 anys, sinó de 21. Fins i tot els cambrers fan pinta d’estar estudiant alguna carrera. Tres joves actuen per primera vegada en públic. Es diuen Ramé. Part del seu repertori neix de les seves experiències com a universitaris. Més que una casa regional, això sembla el bar del campus.

Un full enganxat sota l’intèrfon de la finca veïna demana comprensió als inquilins. El joveníssim director del centre ha assumit avui les tasques de presentador i tècnic de so. Demana al públic que si veuen que s’encén la llum del portal, s’apartin perquè això significa que vol sortir algun veí. Dit això, i mentre sosté amb la mà dreta una bona copa de pomada, beguda balear que s’obté al barrejar llimonada i ginebra ultralocal Xoriguer, mou amb l’esquerra un parell de botons perquè se senti millor el trio amic.

Aspecte general de l’Espai Mallorca, la nit de divendres / ÁLVARO MONGE

 “¡Hi ha panada!”, exclama una jove d’inequívoc accent mallorquí. El seu cor i el seu estómac han llançat dos senyals paral·lels al cervell: enyorança i gana. Aquesta noia és el que la pissarra que presideix la barra del bar de l’Espai Mallorca defineix com illaferida. I la pasta farcida de pèsols i carn calmarà els seus dos impulsos. També hi ha llonguets, cocarrois i croissants de sobrassada per a aixeregats que necessitin omplir el gavatx. Som a Mallorca, sí: a 150 metres de la Rambla. Ja han acabat els Ramé. Dean Martin canta ‘Gentle on my mind’. Continua plovent. Tres sense sostre més s’instal·len sota els porxos.

Crits i Renou

Aquest paio amb barba i cabellera descurada és Llorenç Marquès Mercadal. Durant una bona estona ha passat per un menorquí més, però aquests crits de “¡Llure, Llure!” li recorden que ve a cantar. És LeonManso i haurà d’anar a totes. En aquest punt de reunió de la comunitat balear, la gent parla pels descosits. Crits i renou a l’enèsima potència. Llure esguerra la guitarra i mira cap als arcs del porxo intentant buscar la solució a una complicada acústica. Podrà cantar, sí, però necessitaria ficar-se en les cançons i això és més difícil. El seu concert començarà com una classe de gimnàstica: bufant un xiulet.

A poc a poc, la seva veu assilvestrada i la seva poètica tendra s’imposen al xivarri del porxo i captiven els més pròxims. Dues amigues s’alternen donant-li un cop de mà amb els cors en moments puntuals. De tant en tant treu el cap algun curiós. Aquest tipus de cabellera descurada i guitarra atrotinada genera un notori entusiasme entre el públic, però no queda clar si és un heroi local o un músic de carrer. I això és el millor. Per un moment ens transportem a aquella època oblidada en què un músic del carrer podia ser també un heroi local. Una dimensió en la qual un paio com LeonManso encaixa perfectament.   LeonManso destil·la versos d’una lucidesa que et cacen com una abraçada per l’esquena. Igual t’explica la història d’una adolescent de dos metres, una sort de Mamba Negra balear, que et deixa anar una frase com “sa cara no pot vendre idees que abans no ha pensat”. El seu títol més recent, ‘Monstre final,’ és una cançó d’amor a partir d’un videojoc. I amb aquesta mateixa delicadesa amb què un dia va descriure la relació amb els seus pares a ‘Sa mare cuida ses flors’ ara canta ‘Bona nit’, una preciosa cançó de bressol que no per ser una cançó de bressol infantil deixa de ser un regal per a qualsevol orella adulta. 

Tres xavals fornits se somriuen i canten mirant-se als ulls: “Bona nit, som es teu llit / Somiar és polit, perquè m’ho han dit / Gegants petits, molt bons amics / Tenen es dits fets de confit”. Just en el moment en què Llure pronuncia les paraules “molt bons amics” mira a l’interior de l’Espai Mallorca.

Una gota d’Amy Winehouse

Notícies relacionades

De vegades, un autor et pot arruïnar una cançó per tota la vida al voler explicar el seu significat o el motiu que el va portar a compondre-la, ja que aixafa de cop la lectura que tu li vas donar. Però quan revela que ‘Una gota d’aigua pura’ parla d’Amy Winehouse resulta més commovedora encara. Llure porta guitarra plena de fotos de cantants desapareguts: Kurt Cobain, Tom Petty, Aretha Franklin, Chris Cornell, Jim Morrison... Aquell raper al costat de la foto de Johnny Cash sembla Eazy E. Tot quadra: LeonManso és un raper country. De Ciutadella, val.

Acaba el concert. Ja no plou, però ningú marxa. L’Espai Mallorca no és una sala de concerts, sinó un lloc de trobada. Totes les botigues de la plaça han tancat. També molts bars. Ja hi ha 12 sense sostre dormint sota els porxos. Dos d’ells, davant la porta de la llibreria ‘La Dolce Vita’.

Temes:

Música