Laura Pausini, de la malenconia al remolí al Sant Jordi

La televisió, a través de ‘Factor X’, va tornar a colar-nos fa uns mesosLaura Pausini a les sobretaules familiars de manera que aquest dimecres es va plantar al Palau Sant Jordi com aquella barreja de germaneta que ens diu les veritats i ‘coacher’ de la vida i de l’amor, a punt per deixar-nos anar frases com “ningú pot robar-te el futur, tu ets important, ¡no, ells!” o “aprèn a no preocupar-te de qui no es preocupa per tu”. Conselleria sentimental, massatges a l’autoestima, balades amb tendència a la malenconia, dance pop lleuger i, novetat, una mica de reggaeton, van envoltar la seva tornada a Barcelona després de sis anys d’absència.

Pausini va venir a presentar-nos el seu disc ‘hazte sentir’, que des del títol ens convida a no tenir por i a defensar el nostre veritable jo, o alguna cosa així, temari que va combinar amb el ‘grans èxits’ en honor als seus 25 anys de carrera. Sí, va ser el 1993 quan es va obrir pas amb un parell d’èxits sentimentals, ‘La solitudine’ i ‘Non c’e’, que ella va convertir en castellà en ‘La soledad’ i ‘Se fue’, i que al Sant Jordi va incrustar en‘medleys’. Fer servir el popurri (n’hi va haver fins a sis) va ser la seva manera d’integrar en el concertuna quarantena de cançons que, sumades al seu gust per la xerrameca, van dilatar la sessió fins a les dues hores i mitja.

Versions en castellà

Escenari de superproducció, amb moltes pantalles de vídeo, plafons de coloraines i aire de plató televisiu, amb set músics i cinc coristes acompanyant-la des de la balada vertiginosa ‘Nadie ha dicho’ el pop ballable d’‘Está.Allá’. Pausini, que conserva la veu estilitzada i potent, es va decantar pel castellà en gairebé tot el repertori, en un Sant Jordi amb una mica més de mitja entrada. Fans que reconeixia com qui un per un, com l’“Andrés, de l’Equador”, plantat a primera fila amb la bandera del seu país.

El seu punt fort continua sent la ‘power ballad’ de ‘crescendos’ infinits, que quan sembla haver arribat al cim afronta una altra roda d’estrofes amb el vell truc de pujar una tonalitat. Com ‘Inolvidable’, delectant-se en l’emotivitat i suplicant “nunca me dejes”. Amb els anys, Laura ha anat combatent la seva aura de noia cursi, presumeix de caràcter fort(“els em coneixen saben que soc un remolí”)i fins i tot deixa anar renecs, una cosa que no esperàvem d’ella: “¡Són 25 anys, cony, és molt temps!”, va exclamar a propòsit de les seves primeres cançons.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El cos de coristes va prendre la paraula en un dels ‘medleys’, amb citacions a ‘Shape of you’, d’Ed Sheeran, realçant el fons soul d’una part del repertori, i hi va haver altres encadenaments de cançons en clau de balada rockera (guitarres ‘heavy’, aquell clàssic de la cançó melòdica) i amb guitarres acústiques. Pausini, elevant-se en un podi mòbil lluminós i, més tard, sortint d’un cub de vidre per cantar l’èpica ‘En cambio no’.

I traient a l’escenari una fan amb qui va abordar ‘Se fue’. Gracia, de 34 anys. “¿D’on, Albacete? ¿I on és això?”. Tènues crits de protesta. Al final, després d’altres degotejos de frases lapidàries ("és important no canviar per agradar als homes, ¡no ho feu!"), la Laura més nova, es va enfilar al reggaeton a ‘Nuevo’ i en aquella versió llatina de ‘Nadie ha dicho’, gravada amb el grup cubà Gente de Zona, que fon el seu estil melodiós amb sensualitat tropical i que sembla obrir nous horitzons. ¿Futur disc de reggaeton per a Laura Pausini? Si tenim en compte una de les seves màximes de la nit (“les coses a mitges no m’agraden, no em convencen”) hi ha motius per posar-se a tremolar.