Odis eterns després de la guerra civil

A la Mallorca de petits pobles del 1936 l’esclat de la guerra civil va ser dels més cruels del país. “Tothom es coneixia, sabia qui era qui, el que feia, quines idees tenia. Existia la confrontació entre treballadors i empresaris, poderosos i dèbils, que dividia la societat en dos bàndols. I allà sorgien les mentides interessades i els febles estaven sotmesos als poderosos que podien treure’ls la feina o exigir-los favors sexuals. Això es va viure així, forma part de la memòria col·lectiva i va generar odis eterns”,explica l’autor mallorquí Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972), presentant així 'La memòria de l’Oracle' (Edicions de 1984), premi Mallorca de narrativa 2017, una novel·la amb “una atmosfera fosca, freda, tèrbola i asfixiant”. 

Anant més enllà de l’exercici de memòria històrica, “la manera de narrar” és la marca distintiva que imprimeix al text Martorell, que ve del món de la poesia, que és pel que és conegut fora de les illes. “La poètica es nota en la prosa”, admet, per crear un estil que “recupera la riquesa de les paraules i del llenguatge, perquè no tot són simplement arbres o ocells, sinó que existeixen moltíssimes espècies diferents i les noves generacions no coneixen els seus noms”. 

¿Experiència o genètica?

A 'La memòria de l’Oracle' una dona i la seva família cerquen el marit i pare dels seus fills, que ha desaparegut a l’inici de la guerra. El narrador és el Jacob, un d’aquests fills, que comença a explicar la història, des de les primeres pàgines, ja des del ventre de la seva mare. “És un personatge peculiar que demostra que no tot es limita a bons i dolents, sinó que la naturalesa humana –i aquí entra la seva formació de psicòleg, admet– ens ensenya que no tots els malvats ho són tant ni que els bons són tan bons. El protagonista canvia de manera de ser, fins i tot de bàndol, potser perquè tota la seva experiència el va transformar o el va deixar tocat. I d’aquí sorgeix la pregunta: ¿som experiència o genètica? ¿Ja portava als cromosomes el que va despertar la bèstia?”. Aquesta dualitat, comenta Martorell, autor d’una quinzena d’obres, igual que “la bogeria, el misteri, la recerca del desconegut o les passions...”, és un tema recurrent en els seus textos. 

La novel·la avança en dos punts de vista temporals, des de l’inici de la guerra a la postguerra i fins al 2000. En part, “és fruit de l’acumulació d’episodis, de la molta memòria familiar i col·lectiva acumulada, que es va quedant en el subconscient i ha de sortir gairebé com una expiació”. I, com a exemple, revela que als àpats familiars “hi ha temes que saps que mai s’han de treure perquè va tenir un avi falangista”, però que és inevitable sentir coses, a casa o al bar. 

Polèmica sobre el premi Mallorca 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Al marge del llibre, Martorell, recolzat en la presentació pel seu editor d’Edicions de 1984, Josep Cots, no s’ha mossegat la llengua sobre el procés lligat al premi Mallorca, que organitza el Consell Insular de l’illa. Després de la decisió, les bases indicaven que l’editorial que havia de publicar la novel·la guanyadora es decidia per concurs públic. L’elegida va ser la mallorquina Ifeelbook. “El llibre mai em va arribar, ni l’he vist, ni el vaig revisar. No sé qui són aquests editors. Ni em van donar a firmar cap contracte d’autor –lamenta–. I a més de l’edició havien d’organitzar una sèrie de presentacions, que, si s’han arribat a fer, sens dubte jo no hi era, perquè mai van contactar amb mi”. “Els advocats de l’Associacció d’Escriptors en Llengua Catalana em van aconsellar que em mantingués al marge d’aquesta edició”, afegeix. 

Sis mesos després de la decisió, l’autor queda lliure de compromís per publicar l’obra guanyadora amb l’editorial que elegeixi. Per aquest motiu, Edicions de 1984, que va ser una de les que es va presentar al concurs del Consell, s’hi va interessar i la va publicar. “Primer em van dir que havien rebut la informació, després, que no –explica Cots, el seu editor. Sé que altres editorials que també es van presentar han pensat a impugnar el concurs perquè no veien clars els criteris d’adjudicació. Potser per evitar més sospites, l’administració ha decidit aquest any canviar les bases i ja és directament l’autor qui decideix amb quins editors treballa”.