'Twin Peaks', a la Costa Blava

Entre les citacions literàries –de Nabokov a Murakami, passant per PD James i Camus– que encapçalen els capítols de ‘La huella d ela noche (AdN), una de Patricia Highsmith, “cualquiera es capaz de asesinar”, sembla advertir el lector que no s’ha de fiar dels constants girs que embolcallen el nou ‘thriller’ del francès Guillaume Musso (Antibes, 1974), un “‘Twin Peaks’, a la Costa Blava’”,resumeix el mateix autor durant una entrevista a París.

És la seva obra “més personal”, afirma, perquè, tot i que no és autobiogràfica, aclareix, sí que parla de “llocs i temes” que li són “pròxims”. En primer lloc, perquè “és una novel·la de campus estudiantil” que transcorre al voltant d’“un espai tancat”, un institut d’Antibes, on ell mateix es va criar abans de marxar a estudiar als Estats Units de jove per tornar ple d’idees que portaria als seus ‘best-sellers’ (33 milions de llibres traduïts a 42 idiomes). El segon lloc, perquè, pare de dos nens petits, la paternitat o la maternitat hi és molt present. “Sovint té un caràcter ambigu. Un fill et fa fort i alhora vulnerable. Ets fràgil perquè poden ferir-te a través dels teus fills, però alhora dones i reps molt d’amor”.

A ‘La huella de la noche’, una reunió d’antics alumnes en l’actualitat fa emergir els secrets de tres amics (un d’ells, novel·lista supervendes com Musso), que 25 anys abans van cometre un assassinat la mateixa nit en què van desaparèixer una companya de classe, la popular Vinca Rockwell, i el seu professor de Filosofia i amant secret. L’autor salta d’una època a l’altra i juga “en paral·lel amb dues generacions”.“La dels joves, que em permeten escriure sobre una història d’amor, que ho viuen tot amb una passió que els pot portar a matar, i la dels pares, que ho veuen tot de manera més freda i reflexiva i actuen coneixent les possibles conseqüències dels seus actes”. 

Musso ha escrit una quinzena de novel·les, pivotant de la trama romàntica a la de suspens, passant per la influència d’una experiència personal pròxima a la mort després d’haver patit un accident de trànsit(‘Y después’, que John Malkovich va interpretar en el cine en ‘Premonición’,dirigida per Gilles Boudos). No obstant, no ha arribat a calar a Espanya amb les cinc que fins ara s’havien publicat en diferents editorials abans del fitxatge per Alianza de Novelas amb ‘La huella de la noche’.   

Musso acudeix a motors arquetípics del gènere negre. "L’amor, o la falta d’amor, el mou tot. Provoca gelosia, revenja, rancor... Com deia el poeta Christian Bobin, ‘sempre patim per amor, fins i tot quan creiem que no patim per amor’. L’amor en totes les seves formes és un tema recurrent en les meves novel·les; en canvi, no ho és l’avarícia”.  

¿Àngel o dimoni?

Tots els personatges giren al voltant de la figura de la Vinca, la noia desapareguda. “La gran pregunta és ¿qui és la Vinca? És un personatge fascinant; uns lectors la detesten i d’altres diuen que és un esperit lliure. ¿És àngel o dimoni? Ni jo mateix ho sé. No aconseguim saber qui és. La novel·la és un retrat d’ella a través dels diferents personatges”, admet Musso. Uns personatges que “han viscut amb la culpa i han d’aprendre a perdonar-se, a reconstruir-se i a continuar vivint amb això”.  

Notícies relacionades

L'últim 'noir' femení clama contra els abusos a dones i nens

Axat porta els tabús de l'eutanàsia i el suïcidi al 'thriller'

Musso cercava una “novel·la policíaca sense policies” i el resultat és una investigació realitzada per un novel·lista i un periodista: "Tots dos s’enfronten al concepte de veritat. El periodista vol treure la veritat a la llum i l’escriptor pensa que la veritat no existeix perquè cadascú té la seva pròpia veritat respecte a la Vinca”. “No tot és negatiu en el fet de guardar secrets, perquè són en la nostra part més íntima –opina–. És la societat la que vol entrar en la vida privada per conèixer el que guardem. M’incomoda aquella obsessió per la màxima transparència. L’ésser humà ha de ser lliure de mostrar el que vulgui de la seva intimitat”.   

Per a l’autor francès, "gran lector gràcies als seus pares bibliotecaris", que li van inculcar "la riquesa que hi ha en els llibres", les sèries en l’'era Netflix' no són cap amenaça. "El llibre no està en perill. Però crec que la gent té un temps limitat per al lleure i és veritat que internet i les sèries poden semblar la gran competència. Però això ens força els escriptors a ser més imaginatius. El que s’ha de guanyar és la batalla amb els nens i els joves. Els llibres permeten alentir aquests temps ràpids i ens donen uns moments d’intimitat. No es perdran.