Eva Fernández, atreta pel costat fosc

La jove música que compartia files amb Andrea Motis en la Sant Andreu Jazz Band ha donat pas a una creadora en expansió, que, a més de cantant i saxofonista, firma composicions i assumeix desafiaments estilístics. D’aquí sorgeix el disc ‘Yo pregunto’, amb adaptacions poètiques i incursions entre la cançó i el jazz, que Eva Fernández portarà aquest dijous (Luz de Gas, 20.30 hores) a un nou estadi de la mà del Quartet Brossa, en el concert d’obertura del festival Connexions.

Parlem d’un disc que ella mateixa s’avé a qualificar de “molt fosc”, perquè “el seu tema general és la mort”. L’obre l’única peça aliena del repertori, la samba ‘Alfonsina y el mar’, que Ariel Ramírez i Félix Luna van dedicar a la malaguanyada Alfonsina Storni, escriptora que el 1938 va acabar amb la seva vida precipitant-se al mar. Dos textos de Storni, juntament amb d’altres dels també argentins Alejandra Pizarnik i Julio Cortázar i del lleidatà Alfonso Costafreda, posen el fons líric de les altres composicions, creades per Fernández en tàndem amb el guitarrista mallorquí Josep Munar.

Club de poetes suïcides

Ella va triar aquests poemes perquè, sospita, se sent atreta “per aquesta part fosca de la vida”. ¿Que potser les foscors donen més joc artístic que la lluminositat? “Quan et ve més de gust escriure una cançó és quan et passa alguna cosa i estàs malament. Almenys, amb mi és així. Aquests textos els vaig elegir perquè m’emocionaven, tot i que siguin duríssims”, explica, fent notar que “dels quatre autors del disc, tres es van suïcidar”, en al·lusió a Storni, Pizarnik i Costafreda.

El diàleg més directe amb l’interrogant “infinit” de la mort el trobem en la cançó que dona títol al disc. “En aquest poema, Costafreda li pregunta al seu pare què és la mort, on ha anat”. I tot i que aquesta conversa amb el progenitor finat no s’ajusta a la seva realitat personal, ella li veu el sentit. “Reflecteix la meva situació vital, perquè aquest disc és una declaració d’intencions: deixo de fer el que havia fent, faig preguntes i ho qüestiono tot”.

Fins ara, s’havia decantat pels repertoris internacionals anglòfons i en clau jazzística: cap aquesta direcció apuntava el primer disc a nom seu, el títol del qual, ‘That darkness’ (2015), ja presagiava un gust per la tenebra. Treball en què va tenir còmplices del prestigi de David Pastor o Miquel Àngel Cordero. A ‘Yo pregunto’, en canvi, amb el seu acostament a la cançó amb traços llatinoamericans i les seves composicions pròpies en castellà, s’ha “tirat a la piscina” d’una expressivitat que voldria que fos integral. “Tot el que hi pugui sumar ho aniré incorporant. Si dibuixés bé, faria fins i tot les portades dels discos, però no és el cas”, sospira. “Aquest disc m’ha obert els ulls”.

Nous còmplices

En aquest aspecte ha tingut un paper Josep Munar, un músic que no considera ‘jazzer’, si bé s’identifica amb una actitud que associa a aquest gènere. “Es resumeix amb la idea de fer el que t’agrada sense prejudicis ni amb tu ni amb els altres. Sense conflictes, honestament i amb molt respecte, integrant-te al lloc on siguis”, raona Munar, que és un dels components d’Orange Juice Funk Collective i que prepara el seu primer disc en solitari.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Després d’haver expandit horitzons amb Munar (que va ser, com ella, alumne del Taller de Músics, organitzador del Connexions), les cançons guanyen ara un altre ingredient amb les cordes del Quartet Brossa. Els nous arranjaments són, com els del disc, de Munar, per a qui l’ampliació d’instruments és com “passar a veure una imatge en Full HD, guanyant megapíxels”, enalteix. Per a Aleix Puig Caminal, del Brossa, les cordes “han donat potser un gruix, una dimensió diferent, i la música ha passat d’un jazz de cantautor una mica punk a ocupar un espai que...", Fernández completa la frase amb gentilesa: “Un espai que estava preparat per a vosaltres”.

Així que ‘Yo pregunto’ creixerà a Luz de Gas “amb un vestuari diferent”, amb “una altra textura”, realçat per un grup, el Quartet Brossa, amb àmplia experiència en aquestes connexions que enarbora el festival: aquesta tardor la formació acaba gira amb Maika Makovski i al gener publica disc amb The Pinker Tones, experiències que se sumen a d’altres, en el passat, amb artistes com Astrud, Sisa, Standstill, Roger Mas, Maria Coma, Mazoni, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts...“En això consisteix la música, en el contacte amb la gent,” diu Josep Munar. “Si no, pots ser ‘youtuber’ de totes maneres, però la música viva és això”.