Una col·lecció de sorprenents obres sobre el moviment arriba a la Pedrera

Una de les grans obsessions dels artistes al llarg de la història ha sigut la possibilitat de plasmar el moviment. Molts quadres de l’antiguitat ho demostren i n’hi ha prou amb comprovar-ho amb la gran quantitat d’artefactes diferents que intentaven aconseguir-ho fins que va arribar el cine. Però, també, després de l’arribada d’aquest revolucionari invent, altres creadors van seguir per aquest camí amb treballs que no deixaven de sorprendre. Aquestes tendències poden veure’s ara en una exposició diferent, molt original i avantguardista que té lloc a la Pedrera, Obres obertes: l’art en moviment (1955-1975).

A l’arribar ens espera una imatge insòlita, ja que el pati central de l’edifici ha sigut ocupat per una hipnòtica imatge, una obra de Marina Apollonio. Després d’encaminar les escales inicials, ens dona la benvinguda un curtmetratge pioner, Anèmic cinèma (1925), de Marcel Duchamp, on veiem una circumferència en què s’incrusten cercles concèntrics i frases canviants. És l’inici d’un màgic i misteriós viatge, que dirien els Beatles.

La primera part del trajecte s’adscriu al títol De l’ull al cos. Allà trobarem una original combinació de cercles que se superposen (La spirale), una espècie de mòbil format per retalls rodons de boles blanques, negres i vermelles (Typographie) i, a terra, uns estrets bastonets vermells negres i grisos ordenats en forma de circumferència que semblen canviar d’imatge quan el visitant es mou (Duomo centro rosso). Una cosa semblant passa a Physichromie 197, on unes làmines paral·leles sobre un fons canvien de formes i colors en funció des d’on les miris, i a Closion à lames réfléchissantes, que, a partir d’unes llistons inclinats i, darrere, un cercle amb diferents colors, proposa imatges entretallades que criden molt l’atenció.

Blanc i negre i transparències

El segon espai, La inestabilitat: programa el caos juga molt amb el blanc i negre en obres com Oggetto attico dinamico, un rombe que sembla un tauler d’escacs amb quadrats negres i argentats de diferents mides i ondulacions. També hi ha olis sobre teles que adopten formes de quadrats o cercles (Kodd II i Instabilité). Mouvement utilitza aquesta paraula de forma canviant en un quadrat d’alumini utilitzant un motor i unes bombetes; dos quadres de Jordi Pericot juguen amb uns vasos de plàstics i alumini disposats de manera que juguen amb les transparències i també entreveiem un òrgan compost per varetes d’acer cromat.

Objectes en moviment i unes escales

En tercer lloc trobem Més enllà del marc i les sorpreses van en augment. Més enllà del marcLa Dinamica ottica ens ofereix un rombe que, gràcies a l’alineació d’unes tires, presenta diferents formes, mentre que Torsions mobile static juga amb el contrast entre ondulacions. Alguns elements estan en moviment com Vive la liberté, on unes peces de ferralla són impulsades per un motor i una roda; Punctuation, les lleus evolucions gairebé imperceptibles d’uns fils de niló o Blue sail, una tela blava que es manté sempre a l’aire per influència d’un ventilador. Aquí també veurem la Dinamica visuales, tires de PVC que formen torsions superposades; 6 doubles trames, línies negres que proposen formes asimètriques; les Vibration de Jesús Rafael Soto, varetes de filferro pintades que creen un efecte dispers, i Cronotopio, vidres quadrats o rectangulars que reaccionen de forma diferent a la llum. Entre tots aquests treballs també passarem per Barestesia, un conjunt format per tres escales negres amb inclinació anòmala que ens conviden a intentar travessar-lo.

I així arribem a l’última de les estances, L’immaterial: fer visible l’invisible, amb insòlites obres de l’artista plàstic Takis, com Electromagnétique on una bola penjada del sostre es mou per electromagnetisme, Musical, en la que el vent gronxa una agulla que xoca amb una corda de guitarra creant sons o Telelumière, que mostra un llum amb mercuri on es cregui un camp elèctric que provoca la vibració de la llum. Superfície magnetica, que consisteix en un cercle amb pols de ferro que adopta diferents formes a causa d’uns imans i un motor i, a Mona Hatoumveiem com dues petites pales remouen un grapat de sorra i provoquen cercles simètrics.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Dues activitats més per acabar, penetrar en una de les tres cambres ocupades per un d’aquests tres colors: vermell, blau o verd. El visitant en percep la forta intensitat però, al cap d’uns 20 segons, el cervell debilita el to, que es va esvaint. Una experiència sorprenent. I ens acomiada l’Spatiodynamique, en què uns discos de colors es projecten sobre una estructura metàl·lica i creen diferents reflexos. Aquestes són només algunes de les insòlites obres que poden veure-s’hi. N’hi ha moltes més, totes, inimaginables...

I també avui s’obre un cicle d’interessants conferències que tindran lloc els dilluns a les 19 hores, així que podem fer un programa doble. Obrirà aquesta sèrie l’investigador d’internet Evgeny Morozov, que dialogarà amb la sociòloga Liliana Arroyo sobre els efectes del ‘big data’. El dia 29, l’escriptor anglès John Lanchester i la seva col·lega mallorquina Llucia Ramis parlaran sobre la ficció basada en l’autobiografia i el 26 de novembre es trobaran els periodistes John Carlin i Lídia Heredia per explicar la seva visió dels canvis que ha tingut el sector els últims anys amb l’aparició de les noves tecnologies i les notícies falses.