ENTREVISTA

Dani de la Torre: "La societat està alçant la veu i ningú l'escolta"

El director d''El desconocido' recrea en 'La sombra de la ley', acabada d'estrenar, la convulsa realitat social de la Barcelona dels anys 20 a través dels codis del cine criminal.

zentauroepp45347843 barcelona  05 10 2018 sitges  dani de la torre  director de 181005201315

zentauroepp45347843 barcelona 05 10 2018 sitges dani de la torre director de 181005201315 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El director Dani de la Torre (Monforte de Lemos, 1975) ja va demostrar amb ‘El desconocido’ la seva perícia a l’hora de rodar una pel·lícula que bevia dels esquemes del cine d’acció nord-americà. Ara, amb el seu segon llargmetratge, ‘La sombra de la ley’, s’embarca en una producció ambiciosa per recrear la convulsa realitat social de la Barcelona dels anys 20 (lluites obreres, atemptats anarquistes, elitisme burgès i corrupció policial) a través dels codis del cine criminal amb ecos des de Sergio Leone a Eduardo Mendoza. 

¿Què era el que més li interessava retratar de la ciutat i d’aquell moment històric concret?

Quan vaig llegir el guió (de Patxi Amezcua), desconeixia moltes coses i quan vaig començar a documentar-me vaig descobrir una Barcelona visualment brutal, que s’obria al món igual que les seves avingudes, a les quals va arribar la moda, els llums, els ‘music halls’... Va ser una època de canvi i també de reivindicacions. Els sectors socials estaven en plena ebullició, les dones reclamaven la igualtat, el sufragi, els obrers lluitaven per jornades laborals reduïdes i els aristòcrates no estaven acostumats a aquest aixecament de les classes populars.

Suposo que sempre va ser present la voluntat d’establir un diàleg amb la situació actual.

Sí, perquè la major part d’aquestes reivindicacions no s’han solucionat. Hi ha hagut una espècie de fosa a negre, s’ha posat una alfombra i s’hi ha guardat la merda a sota. Hem evolucionat en algunes coses, però en d’altres seguim igual: la igualtat de la dona, els drets laborals, l’emigració... La societat està alçant la veu i sembla que ningú l’escolta. No hi ha una comunicació fluida entre el poble i els governants, que l’únic que volen és imposar el seu criteri per acontentar els seus votants.

‘La sombra de la ley’ també parla de la falta d’ideals.

Veig massa comoditat a certs sectors, i això m’espanta. Hi ha moltes coses per arreglar i massa condescendència per part dels agents socials. Passa al món del cine i a tots els sectors, i els sindicats callen, miren cap a un altre costat, i molta gent ha deixat de creure, s’ha instal·lat el nihilisme i el desencant.

Suposo que fer una pel·lícula històrica sempre té els seus riscos.

Volíem assolir un nivell de producció decent, perquè si no, s’hagués convertit en un ball de disfresses. Per a nosaltres això era un repte, allunyar-nos del cartró pedra. Afortunadament estem vivint una bona època per als efectes digitals, la tècnica permet fer moltes coses que haguessin sigut inimaginables fa 15 anys. Avui dia l’espectador exigeix un alt nivell, sobretot amb el cine 'mainstream’ i comercial, així que havíem d’estar segurs que la factura seria potent.

Les seves pel·lícules són molt vistoses visualment, ¿creu que es podria disfrutar igual en una plataforma ‘online’ que en una sala de cine?

Jo soc un consumidor audiovisual nat, com més oferta hi hagi, millor. Però el cine et dona una cosa que no es pot comparar amb l’experiència domèstica. T’abstreu del món, s’estableix una comunicació directa amb la pantalla, sense interrupcions, aquesta màgia l’ha tingut sempre. Jo crec que veure ‘La sombra de la ley’ en un mòbil li restaria matisos. 

Notícies relacionades

I no obstant, directors com els germans Coen, Scorsese o Cuarón s’han decantat per Netflix.

A mi m’agradaria veure ‘Roma’ en pantalla gran. Hi ha rumors que Netflix acabarà comprant sales per projectar les seves pel·lícules. No tinc res en contra de Netflix, crec que és bo que hi sigui com a productor, que aposti per propostes que no siguin només d’estudi, més autorals. Però em fa una mica de por que acabi convertint-se en un monopoli, que ho domini tot i acabin dient a l’espectador el que ha de consumir i el que no. Estaria bé que fos el públic que triés el que vol veure.