Maria Rovira converteix el 'Carmina Burana' en una sofisticada i elegant orgia

Màxima expectació, aquest cap de setmana passat, a Terrassa. La coreògrafa Maria Rovira tornava a casa per presentar en el que ja es pot considerar el bressol de la dansa a Catalunya –el Centre Cultural Terrassa– la seva nova companyia, Crea Dance Company. En el programa, una obra ambiciosa i magnificent: el 'Carmina Burana’, encàrrec de la direcció del Centre. Per acabar-ho d’adobar, l’espectacle comptava amb música de Carl Orff en directe, la qual cosa significa un gran desplegament de músics en escena, entre cors i orquestra.

La distribució espacial, amb l’escenari en el centre, va ser un dels encerts de la proposta, ja que permetia veure de prop, gairebé palpar, els 12 ballarins de la companyia. Respecte a la visió de Rovira d’aquests cants goliards irreverents i ancestrals, es tracta d’una versió més aviat literal i amable. La coreògrafa, que –molt llesta– ha portat Kevin Martínez (el ballarí cubà amb qui ha treballat en la recent adaptació al cine de l’autobiografia de Carlos Acosta, 'Yuli') dibuixa amb els cossos dels intèrprets els diferents estadis pels quals transiten els textos. Sobretot insisteix en la confrontació entre els preceptes religiosos que han d’observar els monjos i la necessitat de deixar-se portar pels sentits i disfrutar dels plaers terrenals. ¡Quin dilema!

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Un dels quadres més impactants és el format per dos grups que finalment s’uneixen en un núvol amorf de mans i cames que bateguen al mateix trot, una al·lusió sofisticada i elegant a l’orgia i la luxúria. Sense oblidar els duos, alguns d’una gran força expressiva i, potser, aquest sigui el punt fort de la coreografia del 'Carmina': els 'tête-à-tête' on els intèrprets es provoquen, es desafien, o bé es busquen i exploren. Els ballarins es miren, s’acosten, es pot sentir la vibració entre els cossos que busquen significat en cada gest, en cada contorn. En els moviments de grup, sobresurt la potència de la comunitat, l’alegria per disfrutar de l’aquí i ara, i en els sols, molt repartits, es pot calibrar la personalitat dels ballarins. Els cubans, generosos, van regalar vertiginosos 'tours-en-l’aire' i 'fouetés à la seconde' davant de l’admiració del públic.

Es va preparar en a penes dos mesos i segur que es pot polir més, però aquest 'Carmina Burana’ es va presentar amb les entrades esgotades (els dos dies) i va acabar amb aplaudiments entusiastes: està clar que el públic en vol més. Si bé Crea és una companyia que compta amb ballarins permanents i altres  d’itinerants, sens dubte ha arribat per obrir-se camí. Rovira és una lluitadora.