Anar al contingut

ADEU A UN ESCENARI HISTÒRIC

La Sala Muntaner tanca després de 24 anys d'arts escèniques

A més de l'IVA cultural, el portaveu del teatre assenyala la situació política com a culpable de la caiguda de públic des del setembre del 2017

El Periódico

La Sala Muntaner tanca després de 24 anys d'arts escèniques

Els responsables de la Sala Muntaner –Josep Maria Coll, en la direcció artística, i Javier Urbasos, en la gerència, que han anunciat que tanquen les portes després de 24 anys d’activitat escènica al centre de Barcelona, han assenyalat aquest dimarts, “amb molta tristesa”, que “abaixen el teló per no tornar a aixecar-lo”. La falta d’espectadors ha provocat l’adeu després de dues dècades en què han “creat riquesa cultural, creativitat i llocs de treball”. Van ajudar a desenvolupar les arts escèniques, descobrint talents emergents i “donant espai a noves lectures dels clàssics de tots els temps”.

la tardor de 1994, quan van iniciar la seva trajectòria, van apostar per espectacles que en aquell moment no tenien lloc en el panorama teatral de Barcelona. “Ens sentim hereus de grans sales mítiques del segle XX a la ciutat, començant per l’Emporium Cabaret, l’escenari en què per primera vegada els barcelonins van descobrir Charles Aznavour”. Sobre aquests fonaments van aixecar el seu projecte, recorden. 

Grans noms del teatre

Els responsables de la Sala Muntaner agraeixen al públic que va fer gran a la cèntrica sala, per la qual van passar importants noms de l’escena, des de Mercedes Sampietro a Mercè Aránega, Lluís Soler, Ramon Madaula, Àngels Bassas o Manel Barceló, amb obres que han seduït públic i crítica. 

No obstant, l’última temporada, i, especialment, “a partir del mes de setembre del 2017 va ser terrible, amb espectacles bons que no es mereixien que no hi anés ningú”, lamenten els responsables.  “El que per a altres teatres ha sigut una grip, per a nosaltres ha sigut una pneumònia, que primer ens va portar a l’UVI i ara a la caixa”, emfatitza. La qüestió de l’IVA cultural també els ha afectat, però va acabar “sent com una cosa assumida, però després va arribar la situació política i amb dues patacades és molt difícil continuar”. Demà els treballadors es reuniran amb l’empresa per tractar la seva situació.

Entre els últims èxits de la sala –alguns només de crítica– es compten 'El test’, 'L’electe', 'Cabareta', 'Paradís Pintat, 'Dansa de mort' o la més recent 'Mala broma', de Jordi Casanovas, dramaturg i director vinculat a l’espai en les últimes temporades. A més, des de fa anys, el teatre ha acollit paral·lelament, en sessions més noctàmbules, el mentalista Luis Pardo, amb la idea d’atreure el públic jove. 

Un èxit de comiat

Casualment el trist colofó el va posar al juliol l’aclamada 'Vania' d’Àlex Rigola, una versió del clàssic de Txékhov que va esgotar totes les localitats (l’aforament es va reduir a 60 espectadors). La desolació vital del mestre rus que Rigola va servir a un públic tancat en una caixa. Una forma d’acostar-lo a l’asfixiant desencant dels personatges, el mateix que ha portat als responsables de la Muntaner a abaixar el teló. 

Temes: Teatre