Maria del Mar Bonet culmina el seu somni cubà

La cantant mallorquina posa de llarg el seu vincle amb l'illa en un emocionant concert al teatre José Martí envoltada de prestigiosos músics com José María Vitier, Jorge Reyes, Pancho Amat i José Luis Cortés 'El Tosco'

fcasals45162853 icult  maria del  mar  bonet  en  cuba180923170128

fcasals45162853 icult maria del mar bonet en cuba180923170128 / KIKE ENRIQUE SMITH SOTO

4
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El que va començar com una intuïció, la d’una sintonia sonora, poètica i filosòfica entre dues illes, Mallorca i Cuba, ha desplegat aquests dies la seva forma més efusiva: Maria del Mar Bonet, seguint el fil de la memòria indiana fins a les Antilles, deixant-se embolcallar pels sabors de l’Havana, reafirmant complicitats i entregant com una ofrena, aquest dissabte al teatre José Martí, el cançoner del disc ‘Ultramar’ (2017) al país que el va inspirar. Maria del Mar mediterrània i tropical, accent aventurer a l’agenda de concerts d’una capital que mostra signes de canvi sense deixar de ser la de sempre.

Ha sigut una setmana d’assajos intensos, entrevistes televisives d’àmplia difusió (“¡mira-la, és Maria!”, sentim al seu pas per un bulliciós mercat de fruites de Centre l’Havana, entre carrassos de papaies i mànecs) i retrobaments tranquils amb amics com José María Vitier. Parlem de l’autor de l’aromàtica cançó ‘Amor’, que va compondre a partir d’un poema juvenil que el seu pare, Cintio Vitier, va dedicar a la seva mare.

A la Maria del Mar, aquesta ciutat la posa de bon humor. No necessita tornar als seus racons emblemàtics; és com si en tingués prou en saber que és allà, a l’Havana, un lloc que sempre li va transmetre ressonàncies màgiques. Sensació de familiaritat: la presidenta de l’Institut Cubà de la Música, còmplice estreta d’aquesta presentació organitzada per l’Institut Ramon Llull en el marc d’una setmana cultural balear, es diu Marta Bonet. Un més de tants cognoms catalans, balears, que es creuen al nostre camí.

La línia de la ‘nova cançó’

Al poc d’arribar, Maria del Mar és complimentada amb l’entrega del Premi Internacional Miguel Matamoros, batejat així en honor a l’autor de ‘Lágrimas negras’. El vicepresident de la UNEAC, l’associació d’escriptors, Pedro de la Hoz, crític musical vinculat llargament al ‘Granma’, la descriu com a “cantora d’aires andalusos i libanesos, magribins i balcànics, amb la veu acoblada a la música del gran grec Mikis Theodorakis i al misteri poètic de Ramon Llull”, i destaca el seu compromís recordant la frase que va dir un dia: “jo no he sigut ni soc de la ‘gauche caviar’”. Pren ella després la paraula, però queda uns instants en silenci, emocionada. És només un moment de flaquesa. Acaba veient-se abocada a cantar: sola, ‘a cappella’, invocant la ‘Cançó de bressol’, presa de terra amb el camp mallorquí.

Els assajos, en el mateix Martí, són minuciosos i tot i que gairebé tots els músics, onze en total, coneixen el repertori perquè el van rodar l’any passat per Espanya (amb parada al Liceu), Maria del Mar fa aquí i allà discrets, però inexcusables apunts. “Això sona una mica tou, sembla de nena de la primera comunió”, deixa anar amb ironia en una de les cançons camperoles. ‘Què volen aquesta gent?’ requereix un arranjament de percussió menys marcial. ‘Nina ninona’ accentua ara la seva mística ‘afro’ amb la flauta de José Luis Cortés, ‘El Tosco’, músic absent en el ‘tour’ del 2017. El líder de NG La Banda fantasieja amb un disc de timba, la salsa cubana, amb la veu de Maria del Mar. ¿Per què no?

‘Almendrones’ i trap

Fora, l’Havana bull mentre va retocant el seu decorat: veiem grues que construeixen grans hotels de luxe i una galeria de botigues que anomenen “el museu” perquè els seus aparadors són per mirar i no tocar. Floreixen els comerços privats i els ‘almendrones’, els Chevrolet i Pontiac d’altres temps, llueixen mans de pintura fresques i conviuen, cada vegada més, amb utilitaris moderns. Tant de bo que les novetats no siguin “a costa dels triomfs de la revolució”, et diuen. En els ‘halls’ dels hotels es continua cantant ‘Guantanamera’, però hi ha clubs en els quals retruny el trap.

Ja és dissabte, i una hora abans del concert cau un tremend “palo de agua”, com diuen aquí, que a ulls europeus sembla un huracà. Cau la foscor i els empleats del teatre tanquen portalades fortificant-se contra l’aigua i les ràfegues d’aire. “Sempre hi ha vent en les nostres cançons”. Ja ho crec. L’actuació s’ha de retardar mitja hora. Per fi, surt Maria del Mar, agraint als assistents l’esforç d’haver creuat la ciutat en condicions complicades. Obre amb una novetat, la cançó tradicional cubana ‘Oye, mira’, que ha convertit en ‘Vine, vine’, acompanyada per les Cuerdas del Monte i el tres lluminós de Pancho Amat.

La sensibilitat insular

Notícies relacionades

Música cubana en català, sí. Una proposta que no ha sigut acollida amb estranyesa per aquests instrumentistes proclius al desafiament. José María Vitier ens ha parlat de la seva idea de “sensibilitat insular”, veient les illes, Mallorca o Cuba, com a “avencs de muntanyes” que poden observar-se mútuament, i la seva teoria agafa forma entorn de la suau sensualitat de peces com a ‘Danza de fin de siglo’. La sonoritat es farà després més corpulenta, en diàleg amb el jazz, assentada al contrabaix de Jorge Reyes, fins a les improvisacions desencadenades d’‘Els boscos del pensament’.

Després de ‘La Balanguera’, Marta Bonet entrega a Maria del Mar Bonet el Premio Internacional Cubadisco, sis anys després que recaigués en el simfònic ‘Bellver’. Però abans, ‘Què volen aquesta gent?’ ha obert el bis i en la seva presentació la cantautora ha afirmat que “a Espanya hi ha presos polítics i polítics exiliats”. Al sentir aquestes paraules, l’ambaixador espanyol a l’Havana, Juan José Buitrago (en els seus últims dies d’exercici: va ser nomenat durant el mandat del PP), assegut a platea, s’ha aixecat i ha anat amb els seus acompanyants. Ni tan sols els diàlegs transculturals més poètics poden deslliurar-se de certs episodis de desacord.