Seun Kuti aviva la flama Afrobeat al Moll de la Fusta

El fill de Fela Kuti i la banda del seu pare, Egypt 80, van compartir nit africana de la Mercè amb Nakany Kanté i Orchestra Baobab

zentauroepp45143434 bam noche africana180922165533

zentauroepp45143434 bam noche africana180922165533

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jornada de ritmes africans i sentiments universals (alegria, tristesa, nostàlgia, èxtasi) al Moll de la Fusta per arrencar definitivament, amb el cap de setmana per endavant, la celebració de la Mercè. Va obrir fastos la cantant guineana Nakany Kanté, experta a elevar els cors. El seu és un afropop d’arrels mandingues que no deixa de banda el soukous (o rumba africana) i es permet accessos de frenètic mbalax. Del seu ric arsenal instrumental va destacar la presència contagiosa del balàfon, un tipus de xilòfon que s’utilitza en diverses parts de l’Àfrica.

Les cançons, fins i tot quan sonen festives, solen parlar de qüestions socials preocupants, sobretot relatives a Guinea. ‘Bidenou’, compartida ahir a la nit amb l’artista de soul marroquina Ebra, aborda el drama dels nens guineans obligats a vendre coses pel carrer. La malenconia es va prolongar amb ‘Noches de bohemia’, de Navajita Plateá, en la per altra banda vibrant versió afro.

Dos clàssics redivius

La nit es va completar (i els voltants es van acabar de superpoblar) amb dues formacions clàssiques en plena forma: la senegalesa Orchestra Baobab i la nigeriana Egypt 80, antiga banda de Fela Kuti que, després de la mort d’aquest, lidera el seu fill Seun.

Notícies relacionades

L’Orchestra Baobab, nascuda al si de l’homònim club de Dakar, és potser la màxima exponent de l’absorció del son cubà per part de la música del Senegal. Separats el 1987 però reunits el 2001, continuen tocant amb convicció i energia; potser amb una malenconia extra producte de l’edat i alguna baixa en la família, com el vocalista i percussionista Ndiouga Dieng, a qui dediquen el seu últim disc. Divendres van enamorar a base de feliços ritmes afrocubans, rumba congolesa i tocs highlife, brodant grooves elegants en els quals s’imposava sovint el saxo cremós d’Issa Cissoko.

Més explosius van estar Kuti i Egypt 80. Després d’arrencar amb una hipnòtica ‘Kuku kee em’, van acabar d’encendre la metxa amb una versió de ‘Pansa pansa’, de l’últim disc gravat per Fela, ‘Underground system’ (1992). El repertori es va centrar, sigui com sigui, en el recent ‘Black times’: bombes com ‘Last revolutionary’ (tribut als avantpassats amb cors contagiosos i un exultant vent-metall), ‘Corporate Public Control Department (C.P.C.D.)’ o la potser cim de la nit, antiimperialista ‘African dreams’.

Temes:

Música Concerts