FESTIVAL DE DONOSTIA

Louis Garrel invoca l'esperit de la Nouvelle Vague

Dirigeix i protagonitza 'Un hombre fiel', presentada aquest dissabte a Sant Sebastià

El film tracta la història d'un home que descobreix que la seva nòvia està embarassada d'un altre

zentauroepp45143058 french actors laetitia casta  louis garrel and lily rose dep180922205923

zentauroepp45143058 french actors laetitia casta louis garrel and lily rose dep180922205923 / VINCENT WEST

1
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

També presentada aquest dissabte a competició a Sant Sebastià, la comèdia ‘Un hombre fiel’ s’assembla tant al cine de la Nouvelle Vague, i en especial a les pel·lícules de Francois Truffaut sobre la jove adultesa d’Antoine Doinel, que gairebé sorprèn que la història que explica transcorri al París actual. I potser és lògic considerant que la dirigeix i protagonitza l’actor Louis Garrel, fill d’un dels cineastes que van recollir el testimoni del mític moviment cinematogràfic francès, Philippe Garrel.

Es tracta de la història d’Abel, un jove parisenc que en la primera escena de la pel·lícula rep una notícia demolidora de la seva nòvia, Marianne (Laetitia Casta): està embarassada, però no d’ell, i ha decidit deixar-lo per casar-se amb el pare. El que ve després és un viatge vital que es prolonga durant diversos anys i inclou diversos esdeveniments inesperats. Marianne tornarà a la vida d’Abel al costat del seu fill, i també ho farà Eva (Lily-Rose Depp), germana petita de l’home per qui va ser abandonat.

Comèdia i surrealisme

Notícies relacionades

Mentre acompanya el protagonista fent voltes d’un apartament a l’altre i d’un llit a l’altre, ‘Un hombre fiel’ ofereix algunes escenes precisament còmiques i alguna pinzellada de surrealisme probablement cortesia del llegendari Jean Claude-Carrière, que ha col·laborat en el guió. Tant Casta com Depp resulten del tot convincents en papers que exigeixen d’elles dosis de glamur molt menors que les que avui han dedicat als fotògrafs.

En qualsevol cas, Garrel sembla que té poca cosa a dir sobre l’atracció romàntica, el compromís sentimental, la infidelitat, el penediment o el dolor de la pèrdua. Es conforma a recordar-nos que l’amor ens complica la vida, i que desitjar a una persona és més gratificant que posseir-la. I en el procés ens recorda que ningú va parlar tan bé de les dues coses com els autors que ell prova d’emular.