Findlay: "Vull ser propietària de la meva pròpia música"

La britànica Natalie Rose Findlay, més coneguda com a Findlay a seques, porta diumenge a la plaça dels Àngels el seu rock amb instints pop i turbulències electròniques. La precediran dos clàssics: The Monochrome Set (21.45 h) i Mercury Rev (21.45 h).

La seva música té base de rock, però també és pop, soul, blues i hip-hop. Avui dia és estrany que un artista jove se cenyeixi a un sol estil.

Gràcies a la xarxa, les últimes generacions hem tingut un accés fàcil a un munt de música. Les 'playlists' han reemplaçat els àlbums, i hi solem posar cançons d’allò més diverses. És normal que surti música tan eclèctica.

A més d’internet, vostè va tenir els seus pares, pel que sembla molt musicals. 

Em posaven molt rock, blues, jazz... El meu pare era el de les guitarres. La meva mare estava més interessada en el jazz; i, de fet, és una gran pianista. ¡La tempesta perfecta, acostumo a dir!

Sense ser dels setanta, les seves cançons evoquen referències dels 70, com The Animals a 'Greasy love' i Joy Division en el tema titular de l’àlbum.

Això últim va ser bastant involuntari. Vaig posar aquest nom al disc perquè era la cançó amb el títol més guai. Això és tot. Només un temps després vaig caure que d’'Unknown pleasures' [títol del clàssic de Joy Division de 1979] a 'Forgotten pleasures' hi havia un pas. 

‘Plaers oblidats’ sona a disc firmat per una persona de més edat.

Però és que en els últims deu anys de la meva vida havia viscut molt. Va ser una dècada bastant agitada. De fet, estic preocupada, perquè per al pròxim disc només puc inspirar-me en dotze mesos i no sé si serà suficient.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Entre el seu primer ‘single’ i el seu àlbum de debut, van passar cinc anys. ¿Per què? 

Estava atrapada en un contracte discogràfic. Quan vaig aconseguir sortir-ne, vaig crear el meu propi segell, però continuava necessitant algun recolzament. Fitxar per una segona multinacional va ser un error: ¡és un sistema horrible! Ara soc lliure de nou –el contracte era per un àlbum– i no penso tornar a caure en la trampa. Vull ser propietària de la meva pròpia música.