66a EDICIÓ DEL FESTIVAL

Danny DeVito: glòria a Sant Sebastià

L'actor i director nord-americà rep el Premi Donostia entre crits de joia del públic

El festival programa 'Smallfoot', film d'animació en el qual DeVito posa veu a un personatge

zentauroepp45135729 graf8680  san sebasti n  21 09 2018   el actor y director es180922202218

zentauroepp45135729 graf8680 san sebasti n 21 09 2018 el actor y director es180922202218 / Juan Herrero

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez

Danny DeVito va arribar al Festival de Sant Sebastià amb la humilitat que sempre l’ha caracteritzat al llarg de la seva carrera. El mític actor, director i productor de 73 anys ha sigut el primer en rebre aquest dissabte el Premi Donostia d’aquesta 66 edició. 

En una trobada amb la premsa s’ha mostrat feliç i agraït per aquest guardó, sobretot perquè per fi ha pogut venir a un festival on s’han programat moltes de les pel·lícules en què ha participat. Precisament aquest any porta sota el braç 'Smallfoot', una cinta d’animació de Warner Bros en la qual posa la veu a un dels personatges i que ha definit com a "molt càlida malgrat desenvolupar-se en un paisatge gelat".

No és la primera vegada que l’actor intervé en una pel·lícula infantil, entre elles recordem 'Lorax: A la recerca de la trúfula perduda' (2012), donant vida al personatge principal. Per a De Vito, la qualitat de l’animació contemporània no és només qüestió de tècnica, de perfecció plàstica, sinó sobretot de missatge.

"Et proporcionen aventura, diversió, però també es parla de temes importants i t’ofereixen una perspectiva educativa, sobretot a l’hora d’ensenyar els més petits a enfrontar-se al món sense por". En realitat, a més d’una història d’amistat, 'Smallfoot' es converteix també en una bonica faula sobre l’acceptació de la diferència, una cosa contra la qual DeVito ha hagut de lluitar durant tota la seva vida. 

1,47 metres d’altura

No ho va tenir fàcil en la indústria amb els seus 1,47 metres d’altura, però això no li va impedir que lluités per demostrar el seu talent. Ho va fer a poc a poc, primer a través de petits papers en la dècada dels setanta, un d’ells en 'Algú va volar sobre el niu del cucut’ (1975), fins que va assolir la popularitat encarnant Louie De Palma en la sèrie de televisió 'Taxi', creada per James L. Brooks. A partir d’aquell moment Hollywood li va permetre l’entrada al seu regne i va brillar especialment en el gènere còmic en pel·lícules com 'Por favor, maten a mi mujer' o 'Els bessons peguen dues vegades’ en la que va compondre un duo impossible amb Arnold Schwarzenegger.

Va ser la seva dècada daurada. Es va passar a l’altre costat de la càmera per filmar pel·lícules delirants com ‘Tira la mama daltabaix del tren’ o la notable ‘La guerra dels Rose’, que va servir, a més de per narrar amb moltes dosis de vidriol una ruptura marital, per reunir els protagonistes de ‘Tras el corazón verde’ i ‘la joia del Nil’, Kathleen Turner i Michael Douglas. 

Però si hi ha dos papers que han quedat incrustats en la memòria cinèfila i l’imaginari pop, són el d’El Pingüino a la pel·lícula més fosca de Batman, ‘El retorn de Batman’ i el de ‘Matilda’, el conte de Roald Dahl que ell mateix es va encarregar d’adaptar. "Vaig fer la pel·lícula gràcies als meus fills. Jo els llegia llibres a la nit i vam descobrir la novel·la de Dahl junts. La vam fer en família perquè jo interpretava el brivall i també sortia la meva dona". Es refereix Rhea Perlman a la que va conèixer a ‘Taxi’ i amb la qual ha compartit la seva vida de manera intermitent fins a l’actualitat. 

Un cinèfil de manual

Notícies relacionades

DeVito és un autèntic cinèfil i per això també va començar a involucrar-se en pel·lícules de directors que considerava interessants exercint les tasques de producció. Entre les més icòniques, la pel·lícula estendard de la Generació X, ‘Bocados de realidad’ o 'Pulp Fiction', amb què Tarantino va assolir la glòria definitiva com a autor de culte. Però també ‘Gattaca', ‘Erin Brokovich’ i ‘Man on the Moon’, de nou amb Milos Forman, en la qual es va reservar un paper fonamental. 

Pot ser que sigui una de les ‘celebrities’ amb menys aires de grandesa de Hollywood, però precisament per això compte amb l’afecte del públic, que a Sant Sebastià s’ha abocat totalment amb ell, convertint-se en una de les presències més aclamades.