'El tràmit', una comèdia esbojarrada que denuncia la corrupció generalitzada

La comèdia pot ser el gènere ideal per retratar situacions o comportaments censurables sense necessitat de revestir-los de l’aparent transcendència que pot aportar un drama. L’últim exemple d’aquest recurs és El tràmit, una comèdia simpàtica, amb moments divertits i un repartiment adequat que amaga, darrere del seu esquema còmic, una contundent denúncia a la corrupció i els trucs que utilitzen els poderosos per dissimular-la.

L’acció transcorre íntegrament en una oficina ministerial. Tres prestigiosos professionals són reclamats per una unitat secreta de l’Estat perquè resolguin un mer tràmit. Han d’investigar si un estrany individu que afirma ser extraterrestre és, en realitat, un alienígena o es tracta d’un impostor. A canvi en rebran cada un un xec per valor de 2.000 euros i hauran de firmar un contracte de confidencialitat. Si dictaminen que és cert el que explica, els funcionaris obtindran una subvenció i podran accedir a fons reservats per estudiar aquest fenomen paranormal.

Un presumpte alienígena que emet xiulets

Els escollits són una psicòloga, l’amo d’una clínica privada i un físic quàntic que treballa en un complex projecte científic. Accepten malgrat els dubtes, però se senten desconcertats quan descobreixen que es tracta d’un tipus baixet una mica ridícul que emet uns absurds xiulets entre les seves paraules. Tot canvia quan l’estrany comença a revelar alguns dels secrets més ben guardats dels tres experts. A partir d’aquell moment, l’embolic va adquirint proporcions surrealistes.

Ja en el tram final, la història fa un gir inesperat i la seva aparent banalitat es converteix en un reflex del món corrupte on vivim en què qui no roba i és honrat té totes les de perdre contra els que abusen del poder i utilitzen la crisi com excusa per continuar oprimint els més humils. En aquest sentit, els últims diàlegs són molt exemplificatius.

De l’escriptor i economista Trías de Bes

L’obra ha sigut escrita i produïda per un nom molt conegut en el camp de la literatura, l’escriptor i economista Fernando Trías de Bes, autor de La bona sort o El venedor de temps mentre que la direcció ha anat a càrrec de Martí Torras Mayneris (La taverna dels bufons, Rhumia o Història d’un pallasso). L’escenografia és funcional i la il·luminació aconsegueix efectes enginyosos en determinats moments com al mostrar la (diguem-li) porta per la qual apareix el desconegut.

El repartiment està ajustat als seus respectius rols amb David Bagès al capdavant arrencant les rialles més grans interpretant l’esbojarrat i guillat ¿marcià? El seu personatge dona per poder divertir-se sobre l’escenari posant a prova el seu calculat histrionisme. Tres rostres àmpliament coneguts donen vida als tres contractats: Àlex Casanovas, Mònica Glaenzel i Xavier Serrano (Polònia). Completen l’elenc amb correcció Manel Sans, com l’encarregat del ministeri i Susanna Garachana, la humil assistenta.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Tots es mouen amb facilitat, aprofiten els millors recursos per portar l’obra a bon port i aconsegueixen mantenir l’atenció de l’auditori durant una hora i mitja. El temps just, ni més ni menys, per divertir-nos, sortir amb un missatge i reflexionar si no seria millor no saber res dels tripijocs de les altes esferes per no caure en el pessimisme. Això sí, aquest muntatge també ofereix un punt d’esperança. Malgrat totes les penes, potser no tot estigui perdut.