CRÍTICA DE LLIBRES

'Mudar de piel': Copes i estralls en família

L'últim llibre de relats de Marcos Giralt Torrente ofereix la garantia d'un escriptor dotat i exigent

fcasals16256191 barcelona  barcelones  16 06 2011   icult    entrevista al e180918180849

fcasals16256191 barcelona barcelones 16 06 2011 icult entrevista al e180918180849 / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
Domingo Ródenas de Moya

El febrer del 1353, en una revenja digna de 'Joc de Trons’, el rei Pere el Cruel (o el Just, segons es miri) va manar degollar i cremar Alfonso Fernández Coronel, agutzil major de Sevilla. Aquest, de camí al cadafal, li va dir al lloctinent del rei: «Així és Castella, que fa als homes i els gasta.» La frase va fer fortuna i m’ha passat pel cap mentre llegia els contes de l’últim llibre de Marcos Giralt Torrente, 'Mudar de piel’, perquè bé se’ls podria aplicar la sentència amb un petit canvi: on diu ‘Castella’ hi hauria de dir ‘la família’.

En efecte, els nou contes giren entorn de la immensa capacitat de la institució familiar per construir i destruir les persones, sobretot això segon en totes les seves variants amb aflictiva incidència en els seus membres més vulnerables, els nens. Giralt Torrente sap que fàcil que resulta que un pare o una mare soscavin l’autoestima, la confiança o danyin l’afectivitat dels fills, que senzill que és induir –de vegades sense pretendre-ho– inseguretat, desemparament, desorientació o por. ¿I com pot ser que neixin pedres en l’ànima i sentiments tèrbols quan els pares ho són tot, quan funcionen com un dosser protector i un mirall? Amb la quirúrgica delicadesa que requereix aquest tema, ja provada en 'Tiempo de vida' (2010), Giralt Torrente s’acosta als traumes, pèrdues i laceracions que porta la gent a sobre. Per a això tria narradors fets a si mateixos, jos masegats, als quals l’orfandat els ha deixat incomplets en diversos graus i que relaten un moment crucial del seu passat.

Notícies relacionades

 Tot i que els relats estan units pel tema i el tipus de narrador, cada un aborda un aspecte diferent del variat trastorn infligit per la família. No hi ha piruetes formals, perquè la força i la virtut d’aquests contes arrela en la indagació en els estats de consciència, en les persistències del passat i en la percepció del present dels personatges, alguns d’ells també escriptors i no per això immunitzats contra les ansietats de qualsevol mortal. Hi ha contes excel·lents, com ara 'Mudar de piel’,  el cinèfil 'Lucía y yo', el pertorbador 'Un refugio imprevisto’ o 'Traición', que demana una segona lectura, però tot el llibre ofereix la garantia d’un escriptor dotat i exigent.

Marcos Giralt Torrente, Mudar de piel, Barcelona, Anagrama, 2018.