Lluís Pasqual va cobrar 254.000 euros del Lliure el 2016

El Teatre Lliure obre una nova etapa després de la decisió presa aquest divendres pel Patronat de posar en marxa un concurs internacional de direcció d’àmbit europeu per elegir el substitut del dimitit Lluís Pasqual. En paral·lel constituirà una comissió per modernitzar els estatuts de la institució catalana fundada el 1976.

En algun moment hauran d’abordar quant pagaran al nou director, tot i que no sembla ser un tema prioritari ara mateix, segons es desprèn de les declaracions de Ramon Gomis, president del Patronat. És curiós ja que, si rep el mateix que Pasqual, tindran cua de candidats. L’anterior responsable del Lliure va cobrar 160.550 euros en concepte de treballs executius i 45.000 per treballs artístics (direcció d’espectacles) la temporada 2017-18. En total: 205.550 euros. A l’exercici del 2016 en va cobrar 156.462 pel primer concepte i 98.000 pel segon. Un sou de 254.000 euros. Són dades de l’última auditoria del teatre, feta el març passat. ‘Pas mal’ en una autonomia que destina només el 0,8% del seu pressupost global a la cultura.

El Lliure és un teatre públic gestionat per una fundació privada. Les principals aportacions de les administracions venen, per aquest ordre, de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Diputació. Fins ara totes han estat d’acord en pagar més al director del Lliure que al president de la Generalitat (147.000 euros és el sou de Quim Torra, després d’haver-se'l apujat). 

Continuem analitzant. A Madrid, Carme Portacelli, directora del Teatre Español, cobra 70.000 euros. No se li paga cap direcció escènica remunerada a part, tot i que aquesta temporada s’encarregarà el març de 'Mrs Dalloway', protagonitzada per Blanca Portillo. No és l’habitual. Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un teatre públic amb suport de la Generalitat, el seu director, Xavier Albertí, va rebre uns 85.000 euros en concepte de direcció artística i 25.000 en concepte de direcció d’escena el 2016. Cert que al TNC hi ha un director artístic i un gerent responsable de la part econòmica, mentre que al Lliure Pasqual era el màxim responsable del teatre, amb un sòlid equip al seu voltant amb Clara Rodríguez com a subdirectora per a temes de gestió econòmica i Aurora Rosales com adjunta de direcció artística. Elles seran les qui pilotin la nau en aquests mesos de transició a l’espera de l’arribada del nou cap o cap.

Jurat independent

La junta de govern del Lliure elaborarà les bases del concurs d’àmbit europeu i també elegirà a un jurat de cinc persones –”gent valuosa que conegui la tradició del Lliure i potser figures estrangeres”, va destacar Gomis, president del Patronat–, que proposarà el candidat. Tot i que n’hi podria haver més d’un, si així ho decideix el jurat. La junta de govern sotmetrà el o els noms a votació del Patronat. La idea és obrir el concurs a finals d’octubre o principis de novembre. “L’ideal seria tenir resolt el tema del director al gener tot i que segurament arribarem a l’abril”, va admetre Gomis. 

La temporada actual està muntada i en marxa. Només falta decidir quina obra substituirà el muntatge sobre Lorca ‘El sueño de la vida’ que hagués dirigit Pasqual i una sèrie de monòlegs que l’exdirector hagués preparat amb els joves actors de la Kompanyia Lliure. Aquest projecte, una idea que Pasqual va arrencar en plena crisi per ajudar les noves generacions, també caldrà revisar-lo. “Veurem què passa amb aquest projecte quan arribi el nou director”, va assenyalar el president del Patronat.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Segons Gomis, es necessitaran sis mesos per renovar els estatuts. Se n’encarregarà una comissió de set persones integrada pels membres del Patronat Frederic Amat, Imma Colomer, Guillem-Jordi Graells, Esteve Leon, Maria Martínez, Fermí Reixach i un representant de l’Associació d’Espectadors. La paritat en la programació, la renovació dels membres del Patronat i el funcionament dels òrgans de govern seran alguns dels temes a abordar.

Per a Gomis, l’objectiu de tots els canvis iniciats és mantenir viu l’esperit del Lliure. I va recordar que Pasqual, fundador del teatre. “volia un Lliure obert a totes les idees”. Va programar obres contra la injustícia, es va tractar el procés, es va parlar de Lampedusa i va obrir el teatre a gent sense sostre. “El Lliure ha de continuar així: obert a tot”.