'Todos lo saben': la fórmula esgotada de Farhadi

Sens dubte no és intencionat per la seva part, però el títol que Asghar Farhadi li ha posat a la seva primera pel·lícula rodada a Espanya serveix com a descoratjadora descripció de la sensació que el seu cine genera en l’espectador. Tot aquell que hagi vist dos o tres pel·lícules de l’iranià, a hores d’ara ja sabrà què esperar d’ell. I això, compte, no hauria necessàriament de ser un problema –se sol dir el mateix de cineastes com Hong Sangsoo o els Dardenne o fins a Wes Anderson– de no ser perquè el mètode dramàtic de Farhadi necessita la sorpresa per funcionar.

Explicada en poques paraules, Todos lo saben narra la història d’una dona que torna a Espanya des de l’Argentina amb els seus dos nens per al casament de la seva germana i que, a causa de la sobtada desaparició de la seva filla, es veurà obligada a confrontar secrets i mentides enterrats des de fa temps que surten a la llum. La mecànica narrativa és la típica en el cine del director. De nou, diem, Farhadi recorre a la seva rígida fórmula dramàtica: ens presenta un grup humà i estableix relacions en el seu si; un esdeveniment misteriós que no veiem revelar emocions confuses, sentiments miserables i divisions enquistades; la veritat de l’assumpte emergeix lentament, i en el procés la nostra percepció dels personatges es va modificant.

Notícies relacionades

Penélope Cruz: «M'encanten els directors que tenen un món estrany»

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

La diferència és que en pel·lícules com A propósito de Elly  (2009) i Nader y Simin, una separación (2011) l’iranià es va mostrar increïblement hàbil tant dosificant la informació que ens donava i la que ens ocultava com deixant pistes falses, i aquí la gran revelació és del tot previsible malgrat que la pel·lícula no dubta a renunciar freqüentment a la lògica amb la vana intenció de mantenir-nos en la inòpia. Òbviament, això resta al relat tota la seva capacitat per generar tensió dramàtica

A les seves pel·lícules prèvies, així mateix, descobrir qui ho va fer era l’excusa utilitzada per Farhadi per oferir reflexions rellevants sobre la condició humana. A Todos lo saben la identitat del culpable tampoc importa massa, però el que la investigació revela és poc més que mer material de telenovel·la. Sens dubte per això, a la nova pel·lícula no hi ha rastre de l’habilitat mostrada en el passat per l’iranià a l’hora de subministrar emotivitat, i de la seva capacitat per commoure’ns sense recórrer al més obvi sentimentalisme.