Mor el cantant algerià Rachid Taha, figura de la música magribina

El cantant algerià Rachid Taha, una de les figures més grans de la música rai i de l’escena magribina, va morir aquest dimecres al seu domicili de París als 59 anys després de patir una crisi cardíaca,segons va anunciar la seva família.

"El seu fill Lyes, la seva família, els seus amics i la seva discogràfica Naïve tenen la immensa tristesa d’anunciar la mort de l’artista Rachid Taha, que va tenir lloc durant la nit al seu domicili de Lilas com a conseqüència d’una aturada cardíaca," va indicar el comunicat de la família difós per mitjans francesos.

Nascut el 1958 a Orà però instal·lat a Alsàcia, est de França, des que tenia 10 anys, Taha va disfrutar d’un gran èxit des dels anys 80 gràcies a una barreja musical pròpia que va aconseguir barrejar la cultura algeriana amb el rock anglosaxó.

Amb el grup Carte de Séjour, creat el 1981, va obtenir la fama gràcies a una versió del clàssic del compositor Charles Trénet, 'Douce France'.

Més endavant, va seguir la seva carrera en solitari i va fer també de les versions el seu gran filó, amb temes com 'Ya Rayah', un clàssic del 'chaabi' algerià, amb caires orientals i de música electrònica, fet que va impedir el seu encasellament en un sol gènere.

Aquest tema de l’any 1997 li va donar fama internacional i aviat es va convertir en un espècie d’himne oficiós per als emigrants magribins a Europa que reivindicaven la seva dignitat.

Del rai al punk

Estils com el popular rai o el "chaabi", el tecno o especialment el punk (va versionar, entre d’altres, The Clash) figuraven entre les seves referències més utilitzades.

Segons el diari 'Le Parisien', Taha havia acabat recentment la gravació d’un nou àlbum la sortida del qual està prevista a començaments del 2019.

En alguns dels seus discos, com a 'Zoom’, va comptar amb la col·laboració de figures internacionals com Mick Jones, ex-The Clash, o Brian Eno, amb qui va retre homenatges a Elvis Presley o a l’egípcia Um Kulsum.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Referent durant dècades de la joventut àrab, el cantant feia notar la seva ideologia en les seves lletres, amb himnes antifeixistes.

No va arribar a tenir la nacionalitat francesa perquè, segons va dir en una entrevista el 2008, no la va demanar en memòria del seu oncle "mort en mans de militars francesos durant la guerra d’Algèria".