Netflix fa que Orson Welles es regiri a la seva tomba

¿Què ha de passar perquè una pel·lícula tardi gairebé 50 anys a ser completada? En el cas de 'The other side of the wind', pràcticament de tot. Orson Welles va començar a rodar-la el 1970, després d’haver passat dues dècades repudiat per Hollywood, decidit a utilitzar-la per canalitzar tot el seu descontentament i la seva mala bava acumulats contra el món del cine. Quan va morir el 1985, plegat sobre la seva màquina d’escriure, hi continuava treballant.

Els infortunis que es va trobar –i els que ell mateix va crear– en aquell interval, i els que la pel·lícula mateixa ha patit després, han assolit estatus de llegenda. Quan va començar a filmar, en bona mesura finançat pel cunyat del  Xa de l'Iran, no tenia guió. Havia previst completar el rodatge en vuit setmanes; van acabar sent sis anys de contínues reescriptures d’escenes i canvis de repartiment. Posteriorment, la Revolució Islàmica, la falta de diners, les successives batalles legals i fins a l’extraviament dels negatius de la pel·lícula van contribuir a mantenir-la inacabada durant dècades. Fins que va arribar Netflix, per finançar el procés de muntatge i restauració del material –supervisat per Peter Bogdanovich i Frank Marshall, entre d’altres– i possibilitar així que, finalment, 'The other side of the wind' hagi vist aquest divendres la llum en la Mostra.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Resumida en breu, la pel·lícula parla d’un vell cineasta que, com Welles el 1970, intenta ressuscitar la seva carrera anys després d’haver sigut marginat pels estudis de Hollywood. Bona part del film transcorre durant la festa d’aniversari del director, i és una successió gairebé sempre frenètica i confusa de rostres, fragments de diàleg i plans que no sempre tenen gaire a veure els uns amb els altres; la resta és una pel·lícula dins de la pel·lícula, la nova obra encara inacabada del protagonista, que sembla parodiar títols com 'Zabriskie Point' o 'Easy Rider'. Contemplar el conjunt resulta extenuant.

¿Quant n’hi ha de la visió original de Welles? Poc, possiblement. El director, que al morir a penes havia completat 41 minuts de metratge final, no va deixar cap instrucció sobre com ordenar els 1.000 rotllos de cel·luloide que havia arribat a acumular. És sabut que solia completar les seves pel·lícules a la sala de muntatge, i que no es fiava ni de la seva ombra. També se sap que havia concebut 'The other side of the wind' com un estudi impossible de personatge a la manera de 'Ciutadà Kane', però això és una cosa a què la nova pel·lícula fa cas omís. És probable que el vell rondinaire s’estigui regirant de dolor a la tomba ara mateix.