CRÒNICA

Ricky Martin arrasa de principi a final a Porta Ferrada

El cantant porto-riqueny va oferir un imparable espectacle en el tancament del festival en què va viatjar d'èxits pretèrits com 'Livin' la vida loca' al recent 'Fiebre'

fsendra44717610 ricky martin180821115549

fsendra44717610 ricky martin180821115549 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Com si fes cas a Bruce Springsteen quan va aconsellar a Arcade Fire que en temps de dubtes es refugiessin a Espanya, on sempre tindran fans sincers i calorosos, Ricky Martin ofereix una llarga gira de 10 concerts de nord a sud de la península. Però les ratxes tèbies del porto-riqueny (quan s’havia de conformar a omplir mig Palau Sant Jordi) sembla que queden enrere: recents èxits han reactivat la seva carrera de manera que un parell de generacions de fans es fonen alegrement en nits com lad’aquest dilluns al Guíxols Arena, de Sant Feliu de Guíxols, davant de més de 5.000 persones.

Espectacle d’un poder inhabitual als festivals d’estiu, el més voluminós que hagi acollit mai Porta Ferrada, tal com assegurava a aquest diari el seu director artístic, Albert Mallol. Una desena de pantalles de vídeo, banda amb secció de metalls i sis ballarins... Xou, cal dir, imparable des dels seus primers compassos, quan un Ricky de vint-i-un botó va procedir a presentar-nos ‘María’, aquest “laberinto carnal, que te atrapa y no te enteras”.

Moure’s i agitar-se

D’aquí al ‘crossover’ exòtic, via Miami, de ‘Love you for a day’ i a una intensa seqüència regada per tornades que no es perden per les sendes de la metàfora: “Muévete duro”, “shake your bon-bon”, “sube la adrenalina, sube, sube”... Un no parar fins que va arribar el moment de ‘Vuelve’, baladeta melodramàtica que el cantant va interpretar lluint un batí daurat de lamé com si sortís desconsolat del dormitori perquè el seu amant ha fugit cames ajudeu-me. Ricky ha pres nota dels espectacles pop amb blocs diferenciats i canvis de vestuari, i un parell de tamboriners van anunciar l’exotisme de ‘Jaleo’, amb arabescos de guitarra, camí de les bombes, ‘She bangs’ i ‘Livin’ la vida loca’. Entre totes dues va irrompre sobre l'escenari una espontània: “María Esther, de Barcelona, vinc d’Aragó”. Ricky, galant: “¡Ets un deessa de l’escenari!”.

Notícies relacionades

Després va venir el moment seriós: imatges de nens desatesos a les pantalles de vídeo, en consideració a la tasca de la Fundació Ricky Martin, humanitària ella. I, allà sí, l’indispensable bloc de balades perquè després el ‘crescendo’ final s’ho emporti tot per davant. ‘Somos la semilla’, ‘Casi un bolero’, ‘Disparo al corazón’... Ricky, en mode romàntic (“me atacaste con un beso a sangre fría”), i un instrument tradicional, el cuatro porto-riqueny, envoltant el desconsol de ‘Tu recuerdo’.

Però el seu repertori no viu només de fites pretèrites: aquí venen ‘Fiebre’,la seva recent associació amb Wisin & Wander, i ‘Vente pa ca’, duet amb Maluma, que l’han acostat amb gràcia a territori reggaetoner i urbà, i que van arrasar interpel·lant el sector més juvenil del públic. Ricky Martin, demostrant que no s’ha quedat clavat en el cànon pop llatí del 1999. I més i més ‘hits’: ‘La bomba’, ‘La copa de la vida’, atacant fans antics i nous, "por arriba, por abajo", i fins i tot una ‘Mordidita’ com a tancament, no sense que abans Ricky, formal, mirés a l’horitzó i es posés transcendent. “Moltes gràcies, que Déu us beneeixi”.