La fotografia perduda de Lorca a Barcelona

A l’agost, el mes en què trobaria la mort, sembla obligatori recordarFederico García Lorca. Aquest any, el del 82 aniversari d’aquellafusellamentque va commocionar el món i va encunyar un dels fets més infames de la guerra civil, la notícia s’ha centrat enel projectat quart intent de trobar les seves restes, aquesta vegada per part d’Ian Gibson. Però mentre això passa, el poeta continua generant notícies. Com l’aparició d’una fotografia inèdita de Lorca firmada per Josep Brangulí enl’Arxiu Nacional de Catalunya, víctima d’una mala catalogació. Datada, mal datada, el 1931 –un any en el qual el poeta i dramaturg no va visitar la ciutat– en ella només es referenciava la visita de la gran actriu fetitxe de Lorca, la catalana Margarita Xirgu als estudis de Ràdio Associació de Catalunya. Res es deia dels dos homes que la flanquegen. Un García Lorca molt seriós i una mica rígid i Cipriano Rivas Cherif, el director de teatre i dramaturg que més va col·laborar amb la parella.

El descobriment ha sigut realitzat pel fotoeditor i investigador Joaquín D. Gasca que es mostra sorprès que algú tan fàcil de reconèixer com García Lorca, fins i tot en l’actualitat, no fos degudament identificat en l’Arxiu. Gasca, que va ser comissari de l’exposició ‘Tot Centelles’, s’ha dedicat a buscar imatges perdudes del reconegut fotoperiodista català en arxius de tot Espanya i en concret les que Centelles va fer a la Xirgu i a Lorca. Tirant d’aquest fil va arribar a aquesta fotografia de la que només existeix còpia en paper, que va pertànyer als arxius Brangulí, comprat el 1992 per la Generalitat i dipositats en l’Arxiu Nacional. L’especialista situa la foto el 1935, data en la qual Lorca va viure a Barcelona durant quatre mesos i va participar en innombrables actes culturals a la ciutat.

Brangulí, reivindicat

“M’agradaria que aquest descobriment pugui servir per reivindicar la memòria de l’excel·lent fotoperiodista que va ser Josep Brangulí. Se sol elogiar molt Centelles, però Brangulí va ser capaç de captar imatges sobre els ecos de societat i més tard també fer-ho en la guerra. Mereix ser molt més valorat”, assegura Gasca qui, pel que sembla, va informar a l’entorn de la família García Lorca del seu descobriment, “però no van semblar interessats”. Qui sí que ho ha fet és el Centre Buñuel de Calanda, que ha adquirit la fotografia per documentar l’amistat entre el director de cine i el poeta.

L’última visita de García Lorca a Barcelona s’inicia el setembre del 1935, en la que serà una de les seves estades més llargues i fructíferes. Ve acompanyant Margarita Xirgu que estrenarà al Teatre Barcelona –situat a la Rambla de Catalunya molt pròxim a la Plaça de Catalunya– ‘La dama boba’ de Lope de Vega amb dramatització de Lorca, a què seguiran ‘Yerma’ i ‘Bodas de sangre’. I el 25 d’octubre, l’estrena mundial al Teatre Principal –que serà ja l’última estrena de Lorca– de ‘Doña Rosita la soltera’. Totes elles a més glòria de la Xirgu. 

Amor a Barcelona

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

L’autor se sentia al seu aire a Barcelona, que va visitar per primera vegada el 1925 i que dos anys després va ser testimoni de la seva frustrada relació amb el complicat Salvador Dalí. En una carta, Lorca, que es va allotjar de setembre a desembre a l’Hotel Majestic de Passeig de Gràcia descrivia així la ciutat: “Hay palmeras, gentes de todos los países, anuncios comerciales sorprendentes, torres góticas y un rico pleamar urbano hecho por las máquinas de escribir. ¡Qué a gusto me encuentro allí con aquel aire y aquella pasión!”. En aquells mesos, el nom de l’autor va ser recurrent a tots els diaris barcelonins.  És l’home del moment. No hi ha dia en què no aparegués una ressenya de les seves obres, una entrevista seva als diaris o la seva veu sonés a la ràdio. La foto perduda s’emmarca en aquest remolí de lectures, conferències, presentacions i recitals que va ser la seva estada barcelonina, en la qual el poeta va viure pràcticament de cara al públic, participant en tertúlies en la Maison Dorée, cafè restaurant de Plaça de Catalunya.

Creu Gasca que la foto fixa del seu apoteòsic èxit –i l’adjectiu no és exagerat– ara trobada, no està sola. Encara, considera, és necessari treure a la llum les imatges poc conegudes que la premsa madrilenya va dedicar a l’escriptor els anys 1935 i 1936. “«Segur que trobarem més imatges inèdites”. És García Lorca que mai cessa.