CRÒNICA

Taburete, del «la, la, la» al «lo, lo, lo» a Cap Roig

El grup madrileny va portar la festa ambulant a la mostra de Calella de Palafrugell alçat com a fenomen de fans en la tradició d'Hombres G

zentauroepp44686771 fotos de taburete fot grafo jos  ir n180818154840

zentauroepp44686771 fotos de taburete fot grafo jos ir n180818154840 / Jose Irun

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Amb Taburete se’ns n’ha anat tant la vista cap a l’arbre genealògic dels components i la morbositat consegüent que potser no ens hem adonat que ha esclatat davant dels nostres nassos un fenomen de fans. ¿Són Guillermo Bárcenas i companyia els nous Hombres G? Doncs una cosa així, preparat amb trompetes de mariachi però amb una barreja semblant de barra pop-rockera i de romanticisme gamberret.

L’any passat ja van posar més de 4.000 persones al Sant Jordi Club i aquest divendres es van carregar l’auditori de Cap Roig, que va registrar una de les audiències més joves d’aquest estiu: abundància de noies, alguns nòvios que no lluien cares llargues sinó que semblaven compartir el seu estat d’eufòria i grupets de pares d’uns quaranta anys amb preadolescents. Galimaties desencadenat des que Taburete va entrar en escena a l’aparatós so de ‘2001: una odisea del espacio’ i aquesta invitació al viatge, constant al seu món líric, anomenada ‘México DF’.

Amanida de ritmes

El repertori de Taburete és despreocupat i entretingut. Deixa una empremta lleugera, però sotmet el públic a un carrusel de canvis rítmics, de vegades dins de la mateixa cançó, i tornades juganeres: de la marxa amb xaranga de carrer de ‘Al alba’ al reggae de ‘Kaiserlautern’, de la baladeta acústica ‘Ella’ als accents mexicans fronterers de ‘Johnny Pistolas’. Bárcenas no es pren gaire seriosament a si mateix, remata algunes cançons engolant humorísticament la veu com si fos un tenor d’òpera i estira ‘gags’ com convidar a encendre els llums dels mòbils (a ‘Dos tequilas’) i cantar colant-se entre el públic (‘Mariposas’).

Notícies relacionades

Molta estrofa saltironant i corejable, amb excepcions com aquesta interessant cançó ‘folkie’ coneguda com ‘Hijos del soul’, i tornades amb un punt de disbarat. Tot i que quan Bárcenas va cantar emfàticament “que me suelten al pato” s’estava referint al seu pare, l’extresorer del PP Luis Bárcenas, resident en Soto del Real.

Però tot en Taburete tendeix a la festa ambulant, i així va consumar el grup el seu rialler passi a Cap Roig. Entre invitacions a “una ronda més” i combinant tornades a “la-la-la-la-la-la” (‘El rey del contrabando’), a “oh-oh-oh-oh-oh” (‘Belerofón’, del seu pròxim disc, ‘Madame Ayahuasca’) i fins i tot a “lo-lo-lo-lo-lo-lo”: tot i que no pensaven tocar-la, en el bis van repescar ‘Desde Rusia con amor’, la cançó de recolzament a Espanya en el Mundial, trencant el conjur i donant a entendre que a Taburete no els para els peus ni la més tràgica derrota futbolística.