Una 'cantaora' que va viure l'atemptat de la Rambla dedica una cançó a les víctimes

Alguna cosa va cristal·litzar en l’interior de la ‘cantaora’ Luna Zegers quan, en una estada a l’Índia per estudiar les seves cançons populars, a algú se li va ocórrer posar un disc i de sobte el ‘quejío’ de Camarón va trencar el silenci i a la cantant holandesa la va lligar per sempre al flamenc. Coneixia, sí, la guitarra de Paco de Lucía, però el que no sabia és que es pogués cantar d’aquella manera.

La història de com aquesta holandesa viatgera amant del jazz, disciplina que va estudiar a la universitat de la seva ciutat natal, Amsterdam, ha acabat establint-se entre el seu país i Barcelona, dona per a un llibre i això no és retòric perquè ella mateixa l’ha escrit per a una editorial neerlandesa. Presumeix d’un títol curiós, el de ser la primera estrangera amb el títol oficial de cant flamenc al món –el va aconseguir a l’ESMUC– i, com a creu, guarda una experiència que la marcarà per tota la vida.

Des del mosaic

Des del mosaicLa tarda del 17 d’agost del 2017 Zegers era sobre el mosaic de Miró de la Rambla, explicant els secrets de la ciutat a uns amics canadencs de pas a Barcelona, quan l’horror va començar a desplegar-se davant dels seus ulls. Tot el grup es va salvar. Però aquell caos s’ha enquistat en el seu interior fins que ha aconseguit convertir-lo en paraules i en una cançó, 'Cauce de lágrimas’, que acaba d’estrenar i que vol reflectir aquella experiència: "Sé que és un tema molt delicat i he estat buscant i meditant les paraules adequades una per una perquè serveixin de consol. Aquesta és la meva intenció".

Quan va veure venir la furgoneta, Zegers estava explicant justament als seus amics el que és una rambla, aquella torrentera d’aigua que es forma esporàdicament a l’estiu i que s’ho enduu tot, però no podia imaginar que la imatge es convertiria en una cosa terrible: "El primer va ser un so agut i estrident, després els cossos sota el vehicle com si fossin de cartró".

"Llavors vaig prendre el control. En el primer que vaig pensar va ser en els fills dels meus amics, nens i nenes, que vaig arrossegar fins al carrer de l’Hospital, perquè sentia que aquella era la meva ciutat i jo em considerava responsable d’ells. Més tard ens vam refugiar en un hotel fins ben entrada la nit i les dones del grup no deixaven de plorar i plorar fins que els nervis es van temperar i vam començar a entendre què era el que havia passat", rememora Zegers.

Pont entre cultures 

Pont entre cultures 

La cançó, flamenc amb base de jazz, incorpora instruments poc habituals, com ara violins i un contrabaix. "No soc una ‘cantaora’ de raça, això ja ho sé. Mai cantaré com una gitana; la meva intenció és, més aviat, crear un pont entre cultures". Zegers va dubtar molt sobre si havia de donar a conèixer el seu tema, però es va convèncer al veure el concert que Ariana Grande va organitzar després dels atemptats de Manchester. "I això que a mi m’interessa poc la música pop, però vaig sentir que allà la música tenia la intenció d’unir les persones".

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Poc tenen en comú el ballable tema de la diva i la cançó flamenca de l’holandesa, que molt jove es va quedar sola després de veure desaparèixer el seu pare, la seva mare i la seva germana, i que només en la música ha trobat el consol que necessitava. "Crec que no existeix res com el flamenc a l’hora d’expressar el dolor. Ho vaig passar molt malament, però el flamenc em va salvar". Amb un disc, ‘Entre dos mundos’, presentat l’any passat, aquest nou tema no hauria existit sense aquesta rastellera de dolor. Potser això és el que va experimentar quan va sentir Camarón per primera vegada.

I una cosa més. Luna es diu en realitat Lonneke, però a Costa Rica, on també va viure, els resultava impossible pronunciar el nom. I aquest és el nom que se li ha quedat, Luna. "Hi ha tanta Luna en el flamenc".