Del parc al penyal del Colorado

A la tardor del 2009, Espanya es va atrevir a buscar la tomba d’un dels seus poetes més universals en ple debat sobrel’obertura de fosses del franquisme, donant visibilitat internacional a la lluita dels familiars dels represaliats en la guerra civil i la dictadura per recuperar i enterrar amb dignitat els seus parents. L’assumpte va prendre caires circenses amb envelats per ocultar els moviments de terra entorn del monòlit que suposadament marcava el lloc exacte, desenes de mitjans acreditats i fins i tot globus aerostàtics amb càmeres per provar de revelar un misteri que va topar de cara amb la realitat. Malgrat que es van fer diverses proves, al lloc no hi havia res, només una gran massa rocosa i algun casquet perdut de bala.

Notícies relacionades

L'última oportunitat de Lorca

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

L’Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica (AGRMH) va ser la responsable d’aquesta primera cerca després d’aconseguir una subvenció de la Junta d’Andalusia, que també va cedir excavadores i maquinària per al moviment de terra al costat de l’olivera que l’enterrador Manuel Castilla, 'Manolito el comunista', va marcar com a lloc de l’afusellament a través d’Ian Gibson. El 2014 i el 2016 va ser una altra associació memorialista, Recuperant amb Honor, qui mitjançant donacions privades i una vegada amb els permisos dels amos del terreny, va agafar el relleu al penyal del Colorado, a uns 400 metres de distànciapenyal del Colorado,. Descartada la tesi de Gibson, la font eral’historiador Miguel Caballero i el llibre d’Ernesto Molina Fajardo, on s’apuntava que l’afusellament va tenir lloc en un antic camp de tir més a prop del barranc de Víznar, considerada una de les fosses comunes més grans del franquisme amb més de 3.000 assassinats. De nou només es van trobar restes ceràmiques i alguna bala, però res més.

Ara, la quarta recerca prova de ser la vençuda. Serà la primera liderada per la Junta d’Andalusia després del’aprovació l’any passat de la llei de memòria històrica, per això s’ha establert un protocol exhaustiu. A més, el pressupost per a les intervencions s’ha incrementat en un 154% i ha assolit els 1,5 milions d’euros. Després d’aprovar-se les peticions presentades, i publicar-les en el BOJA el passat dia 2 d’agost, s’obre ara un procés d’exposició al públic durant 10 dies. De moment, no s’han presentat al·legacions a cap dels 30 projectes o peticions d’exhumació presentats, confirmen des de la Junta. Tancat el termini, serà un comitè tècnic qui repassi de nou l’avaluació de cada projecte i determini els passos a seguir en cada un. Decidirà si fan falta nous anàlisis d’ubicació, proves testimonials, tests amb georadar... i traurà a concurs públic aquests processos. L’expedient de Lorca està ben documentat, afirmen, però possiblement necessitarà algun procediment més per velar perquè tot es realitza de forma escrupolosa, seguint els passos legals, i amb validesa científica. Els seus promotors ja avancen que optaran a executar aquestes fases. Una vegada adjudicat el concurs, la idea és que els treballs de camp es puguin iniciar com més aviat millor a fi d’evitar les males condicions climatològiques de l’hivern.