Anar al contingut

NOVEL·LA NEGRA

Mort i intrigues a la rebotiga editorial

Jorge Eduardo Benavides despulla en 'El asesinato de Laura Olivo' les passions, gelosia i enveges del món literari espanyol

Anna Abella

Mort i intrigues a la rebotiga editorial

Els personatges de ‘El asesinato de Laura Olivo’ (Alianza) “viuen en un món d’angoixa i enveges, de mitges veritats, lluites, gelosia, decepcions, eufòries, sentiments trobats, esperances que sovint no es compleixen. D’enfrontaments i de capelles, d’aliats i enemics”. Es tracta de l’ecosistema literari i editorial que viu a cavall de Barcelona i Madrid, poblat d’agents literàries (com la que li dona títol) i, és clar, de tots els arquetips d’escriptors amb qui s’ha fet el peruà Jorge Eduardo Benavides (Arequipa, 1964), que despulla les seves vanitats, mesquineses, ambicions i misèries en aquesta primera incursió seva a la novel·la negra, guanyadora del Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones

“Conec escriptors pesats, ressentits, famosos i no coneguts, bons i dolents, modestos i petulants, el que parla sempre només ell, el que et diu ‘parla’m de tu: ¿què et sembla la meva novel·la?’ el que veu conspiracions, el ‘maleït’ que veu la ‘maleïdesa’ com a sinònim de qualitat, els que venen molt i els que no venen, els que diuen que els que venen molt són dolents, els que només busquen l’èxit i als que no els importa... La realitat supera els tòpics”, assegura Benavides, de passada per Barcelona.

Investigador peruà, negre i de pare basc

Qui no encaixa en aquest món –“no per la seva raça sinó pel literari”– és el protagonista de ‘El asesinato de Laura Olivo’, l’investigador ‘Colorado’ Larrazábal, un expolicia peruà negre, de pare basc i mare negra, que viu al multicultural barri madrileny de Lavapiés i que té una nòvia marroquina de costums occidentals. “En realitat va néixer en un conte policíac per a un diari. I el personatge es va quedar allà”. I amb ell, reflexiona Benavides sobre “la identitat”. “Viu preguntant-se qui és” i “sorgeix d’aquesta època globalitzada en què l’emigració ha reconfigurat el mapa no només geogràfic sinó també mental del que entenem pel nostre espai nacional o vital”. 

Amb el Colorado no volia, afegeix, “caure en tòpics racistes” però “ell veu que a Espanya se l’accepta molt més que al Perú i sap que a Lima les classes altes mai li haurien obert la porta d’una casa rica, encara que fos per a una investigació”.

Mai va pensar, admet Benavides, en fer una novel·la negra. “Però soc bon lector del gènere. Això es va ajuntar que no volia deixar Larrazábal i que em fascina parlar amb escriptors i que conec el món dels editors i agents”.  I va recordar l’autor d’un altre personatge que va utilitzar “puntualment” en ‘Un asunto sentimental’: Laura Olivo, cèlebre agent literària, a l’amant i sospitosa del seu assassinat, una jove periodista, Larrazábal intenta ajudar.

Personatge “antipàtic”

“Laura Olivo és riquíssima temperamentalment. És una dona que ha lluitat molt i que ha aconseguit fer-se una carrera en aquest món elitista. És capaç d’arrasar-ho tot, com un buldòzer. Al seu davant tothom calla. Sap com gestionar aquest món d’egos revolts. I el que em va agradar és que en ella no tot és positiu. De fet –somriu–, és tan antipàtica que crec que vaig construir la novel·la per matar-la”.  En la realitat, és clar, Benavides creu que un escriptor necessita “un o una agent que l’aconselli, que sigui bon lector, que doni consells, que li digui ‘això sí’ o ‘això no’, que justifiqui i argumenti les seves opinions”. 

El món de Barcelona

La novel·la, afegeix, no podia deixar de recalar a Barcelona. “Laura Olivo comença la seva carrera aquí. I és en una festa a la ciutat, on no falta el cava, on Larrazábal troba el frívol escriptor Cremades. El món literari català no és gaire diferent del de Madrid, però Barcelona ha sigut i continua sent un motor potentíssim d’agents i editorials i un pol d’atracció d’escriptors, com ho va ser amb els del ‘boom’ sud-americà, Vargas Llosa, García Márquez i el cercle de l’agent Carmen Balcells... Aquí se sentien europeus, al contrari de a la resta d’Espanya”.  

Entre paròdia i realitat, el lector pot entretenir-se buscant qui és qui (Jorge Edwards apareix amb el seu nom real; també Marcelo Chiriboga, personatge creat per Carlos Fuentes i José Donoso). No obstant, Benavides recorda que també “hi ha novel·les que són bones d’autors que triomfen i que a més són bones persones”. Dels escriptors que coneix i han llegit el llibre, acaba amb un somriure, “tots semblen haver-se vist reflectits, però sempre en l’altre. Et diuen ‘aquest és tal’, o ‘aquest és tal altre’ però cap es veu a si mateix. Això demostra fins a quin punt es poden reflectir els llums, ombres i pors de la gent”.