Rodrigo Cortés aposta pel terror 'teen' sense clixés

Han passat sis anys des que va estrenar ‘Luces rojas’ (2012) però a Rodrigo Cortés (Pazos Hermos, 1973) li sembla un error determinar la carrera d’un director atenent només els títols que apareixen a Imdb, perquè com ell mateix diu, la vida està en els buits que hi ha entre aquests títols.

Ara estrena ‘Blackwood’, la seva quarta pel·lícula i el primer encàrrec d’un gran estudi. El seu cine s’havia mogut fins al moment dins de l’àmbit independent, i en aquest sentit ‘Enterrado (Buried)’ es va convertir en un autèntic èxit gràcies a la seva originalitat i a la capacitat del director a l’hora de generar tensió a través d’una sèrie de recursos i eines purament cinematogràfiques. En el fons, ha utilitzat la mateixa estratègia per acostar-se a aquesta història de fantasmes protagonitzada per un grup d’adolescents problemàtiques que van a parar a un misteriós internat de reminiscències gòtiques.

Una novel·la de Lois Duncan

“Volia convertir ‘Blackwood’ en una experiència genuïna”, ens explica el director. “Hem treballat el so i la llum des d’una perspectiva molt arriscada i poc hollywoodiana, prioritzant la sensualitat i la sensorialitat. El repte consistia a crear un univers únic, com el que feia Powell i Pressburger en ‘Las zapatillas rojas’ o ‘Los cuentos de Hoffmann’, en què cada color, cada alfombra, tenia una raó concreta dins del relat”.

La pel·lícula es basa en una novel·la de Lois Duncan (autora d’altres títols adaptats al cine com ‘Sé lo que hicisteis el último verano’ i ‘Hotel para perros’) de la qual es va enamorar perdudament Stephanie Meyer, artífex de la saga ‘Crepuscle’, que va ser precisament la que va apostar per Rodrigo Cortés perquè aportés la seva mirada particular i allunyés la història dels clixés del cine de terror ‘teen’ a través d’un tractament més adult i atmosfèric.

“Em vaig trobar un relat amb molt potencial. Hi havia apunts entorn de l’art com a llacuna profunda de gran capacitat creadora però també destructora que em van interessar molt. Així que vaig intentar reflexionar sobre com el talent i la genialitat poden convertir-se en una maledicció. També vaig incloure una cosa que no era en la novel·la: Com quan aconseguim alguna cosa sense disciplina i esforç, acabem pagant un preu molt alt”.

Totalment femenina

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Es tracta de la primera pel·lícula totalment femenina de Rodrigo Cortés, una cosa que li ha donat la possibilitat “de manejar músculs nous” i de treballar amb un grup d’actrius joves molt talentoses com AnnaSophia Robb o Isabelle Fuhrman, que va dirigir amb una premissa molt clara: no volia acostar-se a l’univers adolescent a través del paternalisme.

Tot i que un dels reclams de la cinta acaba sent inevitablement la presència d’Uma Thurman  en el paper d’una malèvola institutriu d’origen francès. Cortés creu que l’actriu té una bellesa atemporal que connecta a la perfecció amb la sensibilitat europea. “Està fora de qualsevol època i nacionalitat i és tan sofisticada. Té una energia molt particular i magnètica”.