Enric Montefusco, cançons multiplicades al teatre Grec

El camí d’Enric Montefusco cap al cor de la música popular va fer un pas al capdavant en el seu debut solista, ‘Meridiana’ (2016), i es reforça en aquest nou epé, ‘Coros de medianoche’, en el qual fa seu el principi de rebaixar l’ego artístic i compartir la cançó amb altres veus i autories. Una feina que, amb les seves cinc composicions i unes quantes més, va donar ales, aquest dimecres al teatre Grec, a un concert pensat en plural, en el qual els convidats van portar músiques i aliments i van servir una idea més gran que ells.

Posada en escena cuidada, un xiringuito bufó amb garlandes de llums i una llarga taula de ressonàncies bíbliques entorn de la qual els cantants es van anar acomodant com en una vetllada entre amics. Tot molt de l’esquerra transformadora, s’ha de dir (tot i que fer una paella comunitària hauria sigut inigualable). Sopar en què cadascú va fer una aportació: el Niño de Elche, que va aparèixer després que Montefusco obrís amb ‘Adiós’ (acomiadant-se, o intentant-ho, dels fantasmes de la cultura hegemònica), va portar un meló en honor a la seva besàvia, a qui coneixien com La Melona, abans de tancar els ulls i cantar des de molt endins la cançó que obre l’epé, ‘Toda la fuerza’. Peça gratificant per a l’esperit, que va encomanar aires de ritu sagrat sobre un fons espartà dominat pels suaus arpegis de guitarra clàssica.

Cant en asturià

Els colors instrumentals es van anar obrint a ‘La casa museo’, amb acordió i violí al servei d’un Albert Pla que va cantar amb ànim de paròdia a la projecció de l’artista com a algú aliè a aquest món. I ‘El baile’ va portar una recollida Maria Arnal que es va acabar envalentint més tard a ‘Miénteme’, peça del Niño de Elche en la qual es va alçar un pam del nivell terrestre estirant vocals i passejant la seva aura natural fins a les primeres files. Perquè sí, el repertori es va ampliar a altres cançons d’anada i tornada. Així, Pla va donar el seu enfocament inquietant a ‘La pena o la nada’, de Nacho Vegas, i aquest, a més de reviure la lúgubre ‘Contra los románticos’, va cantar en asturià ‘Carcelariu’ “per als polítics exiliats”.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Los Hermanos Cubero, que es van portar al sopar uns esplèndids tomàquets de Guadalajara, van embolcallar la ‘Tonada negra’ de veus càlides, palmes i puntejos dolços de mandolina, i van fer seva l’èpica de ‘Todo para todos’, una altra incursió a ‘Meridiana’. I una peça de la seva autoria, ‘Maldita urraca’, va ser agenciada pel Niño de Elche per a tota una exhibició de foscor vocal.

Profitós intercanvi de cançons i idees, el concert va desplaçar finalment el focus a Montefusco, combinant partitures alienes i pròpies (de ‘Todo es mentira’, de Pla, al rescat de ‘¿Por qué me llamáis a estas horas?’, de Standstill), fins a arribar a la seva versió en català de ‘Bird on the wire’, de Leonard Cohen, la cançó que li va donar la idea del “cor de mitjanit”, i el punt final amb ‘Obra maestra’. Sopar consumat i unes cançons multiplicades per la confluència de talents, servint uns ideals horitzontals, com va recordar Montefusco: “Som aquí per alguna cosa, no perquè ens aplaudeixin o per fer una cosa espectacular”.

Agradecimiento infinito por lo que sucedió anoche... pic.twitter.com/UeUU4IgUIi

— Enric Montefusco (@EnricMontefusco) 26 de julio de 2018