La festa conscient de Residente

René Pérez Joglar, més conegut (encara) com aResidente, ha aconseguit sobreviure sense problemes a la pausa indefinida de Calle 13, el grup que el va donar a conèixer, una màquina de ritme i calor que redimensionava el reggaeton a base d’eclecticisme sonor i enginy líric.

Com a prova, va esgotar les entrades per al seu concert de dijous al Poble Espanyol, un escenari que sembla abocar-lo a la impuntualitat. El 2015, Calle 13 van començar aquí el seu concert amb gairebé una hora de retard; en principi per culpa de la Cursa dels Bombers i els seus efectes sobre el trànsit. Ahir a la nit, encara quedava molta gent per entrar al recinte a l’hora d’inici prevista, així que Residente va sortir amb més de mitja hora de retard.

Quan va arrencar amb 'Somos anormales’, tot estava perdonat. És la cançó ariet de 'Residente', primer disc al seu nom (o el seu àlies), en el qual aposta per un rap-rock alerta als sons del món i també als seus problemes. Acompanyat d’una banda potent amb especial èmfasi en l’aspecte elèctric i el percutiu, René va trepitjar fort des del primer moment, sense gairebé rebaixar la intensitat en cap tram.

Discursos crítics

Bé, després de 'Baile de los pobres’ i 'El aguante’, 'Desencuentro’, amb el seu piano jazz i el seu solo de guitarra, va resultar una mica anticlimàtic. Però la festa va tornar a agafar cos amb 'Calma pueblo', precedida per un dels molts discursos crítics que van esquitxar l’actuació: un parlament contra la indústria musical per la seva obsessió amb "els ‘fuckin followers’" i els números, números, números. A Residente sembla que li importen poc les 'views' d’un vídeo. "A mi m’importa qui és el baixista", va remarcar. Bravo.

Poc després, va dedicar 'Pa'l norte’ a tots els emigrants ("cap ésser humà és il·legal") i va disparar el guirigall més seriós de la nit. Residente ens volia veure a tots units, en ocasions literalment; va rematar 'Cumbia de los aburridos’ demanant que ens abracéssim uns als altres.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Abans havia caigut una altra cúmbia extàtica, l’essencial 'Atrévete-te-te’, el moment potser més radiantment pop de la nit, amb permís de 'No hay nadie como tú', cimera d’un bis que el grup va iniciar sense sortir de l’escenari. ¿Per què trencar el ritme de la nit? Clímax definitiu de bogeria amb 'Vamo' a portarnos mal’, durant la que es va poder veure a una família sencera rodar per terra.

Va obrir la nit PJ Sin Suela, ascendent protegit de Residente. Havia de ser metge, però després de fer el doctorat es va ficar a raper (i va fer bé: és bo). 'Lo que nadie quería que fuera', diu el seu himne d’afirmació personal.