CONCERT D'UN MÚSIC DE CAPÇALERA

Maceo Parker, 'funky' per amor

L'històric saxofonista, que va ser col·laborador de James Brown, George Clinton i Prince, porta la seva música fibrosa al Festival de la Porta Ferrada

jgarcia44390628 icult maceo parker photo by boris breuer180720200446

jgarcia44390628 icult maceo parker photo by boris breuer180720200446

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La fórmula de Maceo Parker, resumida en el lema “2% de jazz i 98% de funk”, es posarà a prova aquest dissabte (22.30 hores) a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, escenari que acull el saxofonista nord-americà en el marc del Festival de la Porta Ferrada. Cinc dècades de concerts i discos tant al seu nom com al servei de figures com James Brown, George Clinton o Prince contemplen aquest músic que no té dubtes sobre quina ha de ser la seva proposta escènica. “Si em pregunten ‘¿què ens tocaràs avui, Maceo?’, diré que no ho sé, que l’únic que sé és que serà ‘funky’. Només tocaré ‘funky’, tan senzill com això”, remarca a aquest diari per via telefònica.

Parker va aterrar aquest divendres a El Prat procedent de Filadèlfia: després d’alguns desajustos amb un promotor espanyol, resulta que ha travessat l’Atlàntic per oferir només dos concerts, el de Sant Feliu i un altre a França (Saint-Emilion Jazz Festival). Tot i que, amb bon humor, confessa arrossegar son acumulada, vol fer saber que bé que se sent als seus 75 anys. “Soc feliç amb la meva vida, disfruto de l’emoció de viatjar per tot el món propagant l’amor. Aquesta és la meva missió”, emfatitza. “Tinc un net de 16 o 17 mesos, que ocupa els meus pensaments, i ara tinc més raons per seguir amb aquesta vida extraordinària”.

Cinc dècades després

Notícies relacionades

Si no hagués sigut pel seu contacte amb James Brown, el 1964, “ara no estaríem parlant”, explica. “Allà va començar tot: deixar de ser un músic local i començar a tocar per tot el país. Ell em va obrir una porta. A James li agradava Maceo i a mi m’agradava ell”. Les seves gires el van portar bastant lluny, fins al Vietnam. Una expedició que va aixecar polèmica. “Vam tocar per a les tropes, sí. Allà estàvem, enmig de tot aquell embolic, provant d’entretenir els soldats. Va ser emocionant, i si hagués de tornar a fer-ho, ho faria”.

Saxofonista en clàssics de Brown com ‘Papa’s got a brand new bag’, Parker es va enrolar en els 70 en l’estrafolària ‘troupe’ de Parliament, capitanejada per George Clinton. “Una època en què estaves disposat a tot: concerts, enregistraments, ser csempre creatiu... Érem més joves”, sospira. De Prince, amb qui va treballar en els 90 i entrat aquest segle, diu que era “un cor lliure i un tipus encantador” i que el troba a faltar. “Penso en ell cada dia”. No es cansa de repetir que, com apunta el seu últim disc, ‘It’s all about love’, l’amor és la força que tot ho mou. I abans de penjar el telèfon, s’acomiada amb el seu afegitó de sempre: “Recordeu tots que us estimem”.