OBITUARI

Mor Yvonne Blake, l'artista que va vestir Superman

La reconeguda dissenyadora de vestuari i presidenta d'honor de l'Acadèmia del Cine Espanyol mor als 78 anys després d'haver patit un ictus al gener

jgarcia44358042 la presidenta d honor de l acad mia espanyola de cinema  yvo180717184451

jgarcia44358042 la presidenta d honor de l acad mia espanyola de cinema yvo180717184451 / Enrique Cidoncha Academia del cinema espanyol

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La gran figurinista Yvonne Blake (Manchester, 1940) guanyadora d’un Oscar i quatre Goya, Premi Nacional de Cinematografia el 2012, ha mort als 78 anys després de les complicacions que li van provocarl’ictus cerebral que va patir al gener passat mentre era al despatx de l’Acadèmia de cine exercint les seves tasques com a presidenta, un càrrec que va ostentar durant dos anys després de la renúncia d’Antonio Resines el 2016.

Blake és considerada a escala internacional com una de les grans dissenyadores de vestuari de la història del cine i en el seu currículum professional hi trobem algunes feines inoblidables. Era una autèntica experta en cine d’època, on va aconseguir algun dels seus èxits artístics més grans, com és el cas de la monumental 'Nicolau i Alexandra' (1971), per la qual va guanyar l’estatueta de Hollywood. "Només puc dir que, si no fos per la Revolució Russa, no seria aquí", va declarar en aquell moment. I és que mai va estar gaire contenta amb aquesta pel·lícula i fins i tot va estar a punt de no assistir a la cerimònia.

Però si per alguna cosa passarà a la posteritat és per ser l’autora d’alguns treballs icònics dins de la cultura popular, com ara la indumentària ‘hippy’ de la transgresora òpera rock 'Jesucrist superstar' i sobretot, per traslladar del còmic a la pantalla el vestit de Superman que lluiria Christopher Reeve a la pel·lícula de Richard Donner del 1978. A les seves anotacions sobre el disseny de la peça especificava els leotards blaus brillants, la capa vermella, les botes de cuir i la totèmica S en vermell i or a joc amb el cinturó. Una imatge que quedaria per sempre incrustada en l’imaginari col·lectiu. Sempre ha confessat que la seva por més gran en aquell moment era que un home en malles i calçotets no resultés ridícul.

Va vestir estrelles com Audrey Hepburn, Sean Connery, Michael Caine, Marlon Brandon o Robert De Niro. I va treballar a les ordres de directors fonamentals com François Truffaut en la cèlebre distopia 'Fahrenheit 451' (1966) o Paul Verhoeven a 'Els senyors de l’acer' (1985).

Un disseny d’Yvonne Blake per a 'Superman', de Richard Donner.

Blake va començar la seva carrera a la mítica casa Bermans, que en aquell moment s’encarregava del vestuari de les pel·lícules de terror de la factoria Hammer. La seva mestra va ser Cynthia Tingey, que li va ensenyar l’ofici, però la seva gran prova de foc dins de la professió li arribaria de la mà del gran fotògraf de les dives Cecil Beaton, per al qual va treballar com a assistenta a 'My Fair Lady' (1964). Amb 24 anys va debutar com a dissenyadora vestint Sophia Loren a 'La Venus de la ira' (1966), i a partir d’aquell moment la seva carrera va ser meteòrica.

Als anys 60, quan proliferaven els rodatges de pel·lícules estrangeres a Espanya, Yvonne Blake va aterrar al nostre país per encarregar-se del ‘western’ 'Talento por amor' (1969). Allà va conèixer l’assistent de direcció Gil Carretero, amb el qual es va casar i va tenir un fill. Tot i que va continuar fent pel·lícules de caràcter internacional, començaria a tenir una relació amb el nostre país molt especial, fins al punt d’obtenir la nacionalitat espanyola. Aquí va establir forts llaços professionals amb directors com Vicente Aranda o Gonzalo Suárez. Amb el primer va guanyar el Goya per 'Carmen' i amb el segon per 'Remando al viento’.

No li van caure els anells per fer el vestuari de 'Les aventuras de Enrique y Ana' (1981) malgrat haver realitzat pocs anys abans treballs tan exquisits com 'Robin i Marian' (1976) de Richard Lester.

Defensora de la dona en l’entorn laboral

Notícies relacionades

Va ser una incansable treballadora fins al final i acèrrima defensora de la dona en l’entorn laboral. Quan van començar a destapar-se els casos d’abús sexual gràcies al moviment #MeToo, Yvonne va declarar que va ser violada als 24 anys per un productor molt important. Per això va destacar la necessitat de conscienciar la població i d’educar en el feminisme perquè aquestes actituds s’erradiquessin de la societat.  

Quan es va posar al capdavant del’Acadèmia de Cine va obrir diversos fronts importants: que hi hagués una total transparència, que es dinamitzés la institució a través d’activitats i que es renovés des de dins i que les noves generacions entressin a formar-ne part. Malgrat la seva edat, Yvonne desprenia tanta energia, entusiasme, dedicació i determinació, que sempre serà recordada en la seva última etapa per la seva protecció cap a allò que més estimava, el cine. 

Temes:

Obituaris Cine