Cruïlla 2018: de la ràbia a la cordialitat

No hi deu haver un festival amb contrastos tan marcats al planeta. Divendres, a Cruïlla es va poder degustar, a mitja hora de la tarda, el pop amable de Joan Dausà o Blaumut. I quan aquella mateixa tarda acabava, assistir a l’espectacle saludablement insinuant, anàrquic i sexi de N.E.R.D, la banda hip-hop-rock del 'hitmaker' Pharrell Williams.

Ni rastre d’ataràxia d’estrelles malcriades: el trio va sortir a escena a fer-la com més grossa millor, encadenant temes propis i produïts per Pharrell o The Neptunes (Pharrell amb el seu company Chad Hugo) sense gaires parèntesis, bé, només per insistir que el públic creés un cercle per fer pogo. "Si no teniu por dels toros, no podeu tenir por d’un cercle humà", va dir el cantant de 'Get lucky' en un moment de desesperació per la nostra pobra capacitat de coordinació.

N.E.R.D van treballar més dur que, sens dubte, el raper anglès Bugzy Malone, que va plantar els seus fans, ara per ara encara no gaires al nostre país, en vista de l’aspecte de l’escenari Ràdio 3. ¿Potser va mirar per darrere l’escenari, va veure el que va veure i va voler protegir la seva imatge? Avui dia Instagram ho veu tot.

Per a energia, també, la de Prophets of Rage, el supergrup rap-rock amb membres de Cypress Hill, Public Enemy i Rage Against The Machine. Els rapers B-Real i Chuck D i el guitarrista Tom Morello es van convertir en herois de la nit a base de samarretes del Barça, entrega absoluta, proximitat i, en el cas de Morello, una guitarra amb el missatge estampat de 'Catalunya Lliure'. Van caure temes del nou grup, però també clàssics dels seus respectius grups d’origen, fins i tot de RATM, tot i que no hi fos Zack de la Rocha per cantar-los. 'Fight the power', 'Insane in the brain', 'Killing in the name': ¿com es competeix amb això?

Dels punys a l’aire passem a les peticions de pau amb Damian Marley, el fill de Bob Marley i la Miss Món Cindy Breakspeare, de tornada al festival tres anys després. 'Beautiful' o 'Affairs of the heart' van sembrar un clima de relaxament després trencat per la histèrica successió de pujades d’adrenalina de Kygo, ídol EDM que va convertir Cruïlla en una rave de platja durant una estona.

34.000 ànimes

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

En la jornada de divendres va destacar a més Gilberto Gil, gegant de la Tropicàlia, amb el revival del disc 'Refavela' de 1977. El seu fill Bem Gil (veu i guitarra) i la cantant capverdiana Mayra Andrade nodrien una formació intergeneracional que va fer ballar un públic divers en edats i en races. El mateix va aconseguir minuts abans Camille, apel·lant a un joiós primitivisme sense deixar de ser absolutament sofisticada.

A més, es va poder disfrutar de l’Americana exquisida de Joana Serrat, el pop-rock dels 90 de LP, els hits festivalers de Lori Meyers o la revetlla amb fases balcàniques de La Pegatina, encarregats gairebé d’acabar la festa. Segons dades de l’organització, entre dijous i divendres ja ho han donat tot en el festival fins a 34.000 persones.