CRÒNICA

Lenny Kravitz, àgil als 54

El músic d'esperit retro va oferir una actuació vigorosa i abundant en 'hits' al Poble Espanyol

jgarcia44169615 05 07 2018  lenny kravitz en el poble espanyol  fotografia j180706123655

jgarcia44169615 05 07 2018 lenny kravitz en el poble espanyol fotografia j180706123655

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2018, Lenny Kravitz no ha fet un disc trap, sinó un disc de Lenny Kravitz: és el que diuen els dos avançaments fins ara de 'Raise vibration', previst per al setembre. I amb el seu aspecte tot just emergir a l’escenari dijous a la nit, en un multitudinari concert al Poble Espanyol, queda clar que el seu lloc segueix en èpoques pretèrites. Amb la caçadora de cuir en ple estiu, les ulleres de sol gairebé en plena nit i els pantalons acampanats, Kravitz sembla arribat particularment dels 70, quan van brillar molts dels artistes que homenatja.

Tot i que ja tingui a punt nou disc, Kravitz no va convertir el seu directe en una espècie d’experiment per saber quins temes inèdits haurien de ser pròxims singles. Més generós amb el públic, es va dedicar a repassar els seus ‘hits’ amb entrega contagiosa, molt ben recolzat per una banda que inclou la fantàstica Gail Ann Dorsey, baixista de David Bowie des del 1995 i fins a la mort de la icona. La seva tècnica ‘slap’ va enllustrar la inaugural 'Fly away', cançó les rimes de la qual encara generen dubtes.

Les coses van millorar amb el funk-rock musculat de 'Bring it on' (del reivindicable'It is time for a love revolution’ del 2008) i, sobretot, aquesta 'American woman' amb desembocadura en una versió de 'Get up, stand up' (Bob Marley) per a la qual es van afegir a la banda un parell de saxofonistes i un trompetista, convertits durant la nit en font de grans sensacions. 

Notícies relacionades

Després d’un discurs sobre la necessitat d’"incrementar la vibració", "llançar el nostre amor a l’univers" i més coses, Kravitz va defensar els seus dos últims singles, 'It’s enough!' (amb solo de trompeta, però no de set minuts, com en la gravació) i una 'Low' en confés tribut a Michael Jackson. Parlem d’un artista que és un admirador, un entusiasta, sense por de reconèixer d’on venen les seves cançons: només així s’explica que un tema tan Blondie com 'The chamber' inclogui les paraules "heart of glass" en la tornada.

Gran part del públic demanava sexe (es van sentir crits com "¡et menjo la cara!"), però ell va voler regalar amor en forma d’una secció melosa amb 'It ain’t over 'til it’s over', 'Can’t get you off my mind' o 'I belong to you'. La calma poc abans de la tempesta. Kravitz va aprofitar una gospeliana 'Let love rule' per donar tota la volta a la plaça Major, escortat per uns guàrdies de seguretat que van viure moments tensos per l’allau de ‘selfies’. De tornada a l’escenari, va rematar la feina amb 'Are you gonna go my way' en versió 'jam session' extrallarga. Tipus àgil i vigorós als 54. 

Temes:

Música Concerts