ENTREVISTA

David Roas: «Els zombis expliquen molt bé el que som»

L'escriptor barceloní publica 'Invasión', un llibre sobre les nostres pors més profundes

jgblanco43265631 barcelona 10 05 2018 icult entrevista con david roas por su 180624165523

jgblanco43265631 barcelona 10 05 2018 icult entrevista con david roas por su 180624165523 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Un nen zombi observa fixament el lector dalt d’un tobogan, entre rovellat i sanguinolent, des de la portada de l’últim llibre del professor de la UAB i especialista en literatura fantàstica David Roas, Invasión (Páginas de Espuma). El cangueli que pugui donar aquesta imatge és una cortesia de l’il·lustrador Fernando Vicente, targeta de presentació de 19 contes de diferent longitud que exploren aquesta bretxa per la qual les pors es colen en la nostra quotidianitat.

¿Es pot dir que aquest és el seu primer llibre estrictament de terror?  Sempre m’ha agradat barrejar l’humor, el tema grotesc i l’absurd, amb el fantàstic, però aquesta vegada volia fer un llibre molt més homogeni. I així he elaborat diverses maneres d’experimentar per on ens arriba la invasió del que és estrany. Aquesta invasió pot venir a través d’objectes com ara dentadures postisses, nines o aquests petits taüts que construeix un nen, una cosa que en principi no té res de fantàstic però que ens produeix una gran inquietud.

La cita d’Elena Garro que obre el llibre explica molt bé aquest efecte. Sí, la idea que moure un objecte del seu lloc habitual pot originar que el món prengui un rumb desconegut. Això és semblant a allò que Cristina Fernández Cubas va tractar a ‘El ángulo del horror’. Personalment aquest és el fantàstic que m’interessa, no el que explora l’univers dels monstres, perquè encara que me’ls cregui no m’ofereixen gaire joc a l’hora d’escriure.  Per cert, un d’aquests contes, dedicat a Fernández Cubas, és la continuació de ‘Cosas de viejas’.

¿Fins i tot en un llibre de literatura fantàstica hi ha cabuda per a l’autobiografia? I tant, allà hi ha la meva pròpia experiència. La universitat de Brown, a Providence, em va becar durant uns mesos perquè estudiés l’obra de Lovecraft. Al meu camí cap la facultat, cada dia passava per una casa estranya i decadent, situada al mateix carrer on va néixer l’escriptor. Hi vaig fer moltes fotos, fins que fixant-m’hi i ampliant-les es va produir en mi una revelació. Això va propiciar la història d’un home devorat per una obsessió però no vaig voler que fos un conte de Lovecraft.

Notícies relacionades

El costat fosc de la infantesa és a la base d’algunes d’aquestes històries.  Bé, aquesta és ja una combinació clàssica. George H. Romero ja va col·locar una nena zombi a ‘La nit dels morts vivents’. Aquí també s’ha filtrat una cosa personal, el naixement del meu fill, que ara té cinc anys i a qui li encanten les històries estranyes. Totes les nits em demana que li inventi un relat a partir de tres paraules que ell em dona. Quatre d’aquests contes, que anomeno ‘Històries dictades’ s’inclouen al llibre. Aquesta per a mi també ha estat una forma d’invasió, la d’una ‘bestioleta’ meravellosa que ha entrat de ple en la meva realitat.

¿Per què el zombi és la gran icona del segle XXI?  El Sobrino del Diablo, cantautor i col·lega, té una cançó formidable, ‘Zombis en el metro’ que explica molt bé com s’han colat en la nostra realitat, per què són una metàfora excel·lent per explicar el que som. Fins i tot hi ha assajos de filosofia sobre aquesta idea. Hem trobat el monstre que millor ens representa: la massa que no pensa i que ho devora tot al seu pas.

Temes:

Llibres