UN DEBAT QUE NO CESSA

Violència cantada

Els assassinats aquesta setmana als EUA dels rapers XXXTentacion i Jimmy Woop recol·loquen el focus a la porosa frontera entre art i realitat en el gènere

raperos-muertos

raperos-muertos

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Els assassinats de rapers, predominantment a trets i als Estats Units, tenen la seva pròpia entrada a Viquipèdia. Diumenge passat, la llista a l’enciclopèdia comunitària, que s’obre amb la mort de Scott La Rock al Bronx novaiorquès el 1987, acumulava 35 noms, molt per sota de les almenys 63 morts violentes d’artistes del gènere que ja per al 2015 comptabilitzava la publicació especialitzada XXL. En qualsevol cas, dilluns es van sumar als llistats dos noms més: els de XXXTentacion (Jahseh Dwayne Onfroy) i Jimmy Woop (Travon Smart).

El primer va morir als 20 anys, tirotejat al seu BMW després de ser víctima d’un robatori al sortir d’un concessionari de motos a Deerfield Beach (Florida), un crim pel qual ja hi ha un arrestat (un tatuador local de 22 anys amb antecedents penals). Woop, de 21 anys, va caure hores després, també a trets i en un incident de moment no resolt a Hill District, l’històric barri negre de Pittsburgh on va néixer, es va criar i havia estat tirotejat dues vegades anteriorment.

Els dos assassinats no estan relacionats entre si. Tampoc no semblen vinculats a problemes legals que arrossegaven els dos rapers, més greus en el cas de XXXTentacion, que esperava en “arrest domiciliari modificat” un judici per càrrecs que inclouen el de violentes agressions a la seva exnòvia embarassada. Però sobretot la mort de XXXTentacion ha revifat l’etern debat sobre com i si és possible separar l’artista del seu art (una discussió que en l’era del #MeToo sí que s’està inclinant per una resposta en altres camps però, aparentment, no en el rap). Els dos assassinats recol·loquen el focus sobre un altre tema: la porosa frontera entre la realitat i el vers en un gènere que va néixer, precisament, com la forma d’expressió d’una comunitat fuetejada per injustícies externes i crisis internes.

Autenticitat i ombres

El rap el van parir artistes que van donar visibilitat i altaveu a la pobresa i la violència dels guetos negres urbans, a la decadència i l’abandonament, la ineludible presència de les bandes criminals o la hiperactivitat d’una policia obertament racista. Els beats i els versos es van tornar un acte tan polític com artístic. Hi va haver altres elements que es van filtrar també al gènere, com el materialisme extrem, la violència o una masculinitat tòxica que es tradueix amb freqüència en misogínia i homofòbia.  A tota hora, la credibilitat de l’artista, l’autenticitat, ha sumat punts. I el llarg historial de problemes amb la llei dels seus artistes i de morts violentes fa difícil per al gènere treure’s algunes de les seves ombres.

Amb la crítica política, el materialisme extrem, la violència o una masculinitat tòxica també es filtren en el gènere

Enrere han quedat els temps de la guerra entre les costes est i oest i de dos dels assassinats més assenyalats del rap: el de Tupac Shakur (mort el 1996 de sis trets a Las Vegas) i Notorious B.I.G., abatut també a trets sis mesos després a Los Angeles. Com l’assassinat el 1999 de Big L a Harlem o el de Jam Master Jay, el DJ de Run DMC, el 2002 a Queens, són crims que mai han resolt les autoritats. Les mateixes que en els últims anys han intensificat els rastrejos de vídeos a YouTube o de lletres amb indicis de delictes dels rapers, sobretot els amateurs, utilitzant aquests materials com a proves als judicis.

El que no canvia ésl’ascens a la fama d’artistes amb problemàtics historials criminals, una llarga llista en la qual es poden citar noms com Snoop Dogg (que va ser exonerat en un judici per assassinat mentre preparava el seu disc de debut), Jay-Z, Lil Wayne, Lil Kim, T.I., Remy Ma, Gucci Mane, Fat Joe i Ja Rule. I allà hi batega una altra particularitat del gènere. En cap altre camp artístic com a aquest la indústria no sembla tan disposada a mirar cap a un altre costat quan les seves estrelles, les que omplen concerts i venen, xoquen amb la llei. I en cap altre la condició d’‘outlaw’ es tradueix tant en èxit.

Notícies relacionades

Això exemplifica el cas de XXXTentacion. Encara que des del 2013 penjava música a SoundCloud i hi va llançar ‘Look at me!’ el 2015, va ser després d’un dels seus arrestos quan el tema es va tornar fenomen.Malgrat les greus acusacions en contra seu i després de l’èxit dels seus dos discos, ‘17’ i ‘?’, acabava de firmar un contracte de sis milionsde dòlars. I quan Spotify el va fer fora de la plataforma per la seva política per evitar promocionar “conductes d’odi”, la revolta i la denúncia de censura va ser tan gran que va ser reinstaurat en tres setmanes.

Encara que XXXTentacion s’havia allunyat de part de la temàtica sociopolítica tradicional del rap per obrir més la porta a dimonis interns com la depressió, el va atrapar la realitat de les bales. Els lladres que el van assassinar es van emportar una bossa de Louis Vuitton. 

Temes:

Estats Units