Escoltaràs el que ells pactin

Una altra interessant xerrada de Sónar+D ha versat sobre com remoure la infinita quantitat de cançons que s’acumulen setmana rere setmana a les plataformes digitals perquè el públic les descobreixi i s’hi interessi. A Bandcamp, un magatzem i botiga on els artistes decideixen a quin preu venen els seus discos i la plataforma es queda el 15% i on fins al 40% dels compradors decideixen pagar-ne més del preu marcat, han inaugurat una línia d’articles temàtics: sobre electrònica llatinoamericana feta per dones, sobre marching bands polítiques o sobre el dungeon synth, un inquietant i popular subgènere entre l’ambient i el black metall. És periodisme basat en el seu infinit catàleg.

Pandora, en canvi, és una emissora digital que personalitza una llista de cançons que intueix que et poden agradar en funció de la primera que hagis seleccionat i del 'software' Music Genome Project que han desenvolupat. Aquest sistema etiqueta les cançons des de múltiples punts de vista (textura de la veu, intensitat rítmica...), que conformen els gens de cada cançó. L’estudi del genoma de cada cançó el fan músics i pot durar fins a mitja hora per cançó. En fi, que és més lent que sexar pollastres. Això sí, la selecció posterior que conformarà la teva hora d’escolta ja es genera informàticament.

Mentre anoto noms de grups que Pandora proposaria a algú a qui li agradessin Foo Fighters, el meu mòbil fa una cosa estranya quan escric Foo: el corrector em dona l’opció d’afegir la paraula Fighters sense teclejar-la lletra a lletra. ¿Com sabia que just això era el que volia escriure? ¿Com es cola un grup de rock d’estadis en un editor de textos? La taula rodona es titula ‘Music industry intelligence’ (yes, sense traducció) i aborda l’ús de tecnologia per recomanar música. Però, és clar, més enllà de les bones intencions d’aquesta nova generació de recomanadors musicals hi ha el negoci pur. I, per desgràcia, aquest altre assumpte no es va tractar 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Els grans contenidors digitals de música, és a dir, Youtube i Spotify, fa temps que funcionen com les velles radiofórmules: si pagues més, et col·loco millor. No és casual que després de veure un clip del teu raper favorit surti el d’aquell altre raper en alça que tu no has escollit. Ni tampoc ho és que Spotify et convidi a escoltar la seva llista setmanal de novetats, encapçalada avui per Luis Fonsi, Daddy Yankee, Kygo i Yandel. Tota aquesta música que ens aborda o que tenim a un sol click és allí a causa d’acords entre els gestors digitals d’aquests artistes i les plataformes. I allí cadascú negocia amb el que té: el seu historial de visites, els seus acords publicitaris, el seu talonari... En fi, el mercadeig de tota la vida.

Després del concert de The Venopian Solitude al Sónar, a qualsevol li sorgeix el dubte. ¿Quines possibilitats té una proposta tan extremadament capritxosa com la seva de treure el cap en aquesta nova jungla digital? ¿Més que al segle XX? ¿Etiquetem la seva música? #Arromangada#Descalça #Marcial #Èpica #Estrepitosa #Juganera #Malàisia #Keytar #Xilòfon #Riallada #Thrashmetal #Guarderia #Zappa #KimyaDawson #TheyMightBeGiants #BackstreetBoys...