Anar al contingut

EL FESTIVAL DE MÚSIQUES AVANÇADES

Thom Yorke, Gorillaz, Rosalía, Diplo... Els concerts del Sónar 2018 que no us hauríeu de perdre

Grans caps de cartell, una nodrida representació de sons a l'alça i delícies neoclàssiques, entre els ganxos del festival

Juan Manuel Freire

Thom Yorke, Gorillaz, Rosalía, Diplo... Els concerts del Sónar 2018 que no us hauríeu de perdre

periodico

Ja des del setembre venim salivant amb el 25è aniversari del Sónar. Va ser llavors quan, primerencament i una mica cruelment, es van anunciar els primers noms grans d’aquesta edició: venien els Gorillaz de Damon Albarn (cinc anys després del seu últim pas per Barcelona i, ara sabem, poc abans de publicar el seu nou àlbum ‘The now now’); LCD Soundsystem (amb el nou disc 'American dream', gir lleugerament crepuscular, sota del braç); Diplo (el productor més influent dels últims temps de pop modern), i Bonobo (veterà productor que ha trobat la seva mina creativa en la mescla del neosoul orquestral amb els ritmes sincopats del UK garage).

Amb altres noms anunciats en aquella primera tanda i les altres remeses que van anar venint (al gener es va anunciar un altre clar cap de cartell: Thom Yorke), s’ha acabat component un sucós aparador de la música actual amb tendència al ball i a l’experimentació. 150 actuacions, 290 artistes amb la missió de fer-te moure els peus i/o la ment. Busqueu la gelea.

El festival, o la seva part estrictament musical (Sónar+D, el congrés paral·lel, s’iniciava avui dimecres), començarà dijous a les 13.00 amb la sessió d’Ivana Ray Singh al SónarVillage i el directe de The Venopian Solitude al SónarDome; sons lisergicoesotèrics d’una banda, electropop experimental malaisi d’una altra. I acabarà quan surti el sol diumenge, mentre Laurent Garnier ofereix una altra de les seves enormes (en tots els sentits) sessions de tancament, no només basades en house i tecno, tot i que aquests gèneres formin el nucli.

Entremig, espai per a totes les experiències que es puguin imaginar. Calma i soroll, ritme i aïllacionisme. Hedonisme i aprenentatge, o les dues coses a l’uníson. La sessió de tancament de Garnier és esperada, en part pel que tindrà de pedagògica. Però igualment educativa és la tasca d’A POC A POC, el club itinerant d’alta fidelitat de James Murphy (LCD Soundsystem) i els germans David i Stephen Dewaele, també coneguts com a 2manydjs, àlies que desplegaran també en el festival.

Altres sessions esperades: les d’Ángel Molina (sempre), Helena Hauff, Modeselektor, el tàndem format per Ben Klock i DJ Nobu, o les maratons de sis hores a SónarCar de dos grans coneixedors del nu-disco, com DJ Harvey i el barceloní John Talabot.

Música (-ques) del món

L’electrònica ja és un llenguatge global, accessible en termes tecnològics, des de fa temps i genera escenes a les més diverses parts del món. Aquest any el festival recull una àmplia representació africana. En part per mediació del conegut explorador de músiques de gueto Diplo: apadrina un showcase en el qual, a més de punxar material africà, convida a actuar Mr.  Eazi, la DJ Kampire i Distruction Boyz. També visitaran aquest Sónar el bateria nigerià Tony Allen, formant duo amb Amp Fiddler, i Kokoko!, col·lectiu del Congo que barreja el tàctil i el digital.

La part més llatina queda a les mans de Nathy Peluso, artista argentina resident a Barcelona que combina rap, neosoul, jazz i R&B, de vegades dins d’una mateixa cançó, com qui beu aigua. Prometen ‘sabrosura’ les sessions de la mexicanaRosa Pistola i Dre Skull, ambaixador novaiorquès del reggaeton.

Rap i trap

Sónar no es fa el desentès al que sona al carrer, i el que sona al carrer, ara més que mai a Espanya, són rimes i beats. Raps de tota la vida, trap, grime britànic, pop urbà i voltants tindran la seva representació (bastant densa) en el programa. Si el 2016 vam poder gaudir de Skepta, aquesta vegada ens visita el seu DJ de gira Preditah i un altre líder grime com Wiley. De l’altre costat del bassal, Washington DC per ser precisos, arriba l’ascendent raper/cantant GoldLink, col·laborador habitual de Kaytranada.

La creixent escena urbana d’aquí també està convidada als fastos: a més de Peluso, hi haurà Rosalía (també el seu col·laborador Refree, estrenant projecte electrònic amb visuals d’Isaki Lacuesta), ídols trap com Rels B i Steve Lean, el 'youtuber' irreverent Lory 'ola k ase' Money i Alizzz, productor de ja imponent trajectòria que ha escalat en fama gràcies a les seves creacions per a C. Tangana.

Moment de relaxament

La música clàssica pot no ser-ho tant, de clàssica, per la qual cosa també té el seu espai al Sónar. En el concert inaugural del festival, l’OBC  afrontarà el clàssic minimalista “In C” de Terry Riley sota la direcció artística de Brad Lubman, que ja va dirigir l’orquestra a Sónar-16, llavors abordant 'Become ocean' de John Luther Adams. D’altra banda, l’islandès Ólafur Arnalds, músic de culte entre clàssica contemporània, pop i electrònica, presentarà nou disc i gira amb tres pianos, cordes i percussió. El concert de clausura del festival va a càrrec d’Alva Noto  i Ryuichi Sakamoto, que presentaran un espectacle inèdit, 'Two', basat en gran part en la improvisació.

Temes: Sónar

0 Comentaris
cargando