Raquel Sánchez Montes: «Un mes abans del Sónar ja penso 'looks' per al festival»
Ve expressament des de Guangzhou (Xina) per assistir a l'electrofestí de Barcelona.
zentauroepp43734505 instagram raquel sanchez montes180614142038
Aquest dijous, la tribu del Sónar intentarà geolocalitzar entre la multitud a Raquel Sánchez Montes (Àvila, 1979), una analista de tendències que sempre anticipa al festival els estils que vindran. ¿És ‘cool’? La que més. ¿Avançada? Per descomptat. Però el singular és que ve expressament des de Guangzhou, a la Xina, on viu i treballa des de fa tres anys.
Sense proposar-s’ho, vostè és un ‘must’ del festival. Alguns m’han dit que si no em veuen, és com si no hi hagués Sónar. [Riu]
Faci un avenç del que portarà, va. He comprat especialment una faldilla dels londinencs Vinti Andrews que s’ha convertit en vestit perquè soc petita.
Amb xancletes de piscina no hi anirà, ¿oi? ¡No poden faltar! L’important és trobar l’harmonia.
Xancletes de piscina. /
¿Triga molt a decidir què posarà a la maleta? Estic un mes pensant ‘looks’ per al Sónar. Aquest any em centraré en una cosa molt de la Xina...
¿Un ‘qipao’ vermell cordat fins al coll? Samarretes ‘funny fakes’ per a cada dia. Porten impresos noms ‘fake’ de grans marques –Pucci per Gucci, per exemple. I després hi ha les ulleres. En porto nou de les 105 de la meva col·lecció.
Sánchez Montes, amb una samarreta ‘funny fake’. / instagram
Que difícil estar a l’altura de la mateixa imatge, no? En moda busco el que em fa una persona única. Però soc la mar de normal. Una noia de poble.
¡Què diu! Vaig néixer i vaig créixer a Cepeda la Mora, un municipi d’Àvila de 80 habitants, on el meu pare regentava el bar. Vaig viure allà fins que van tancar l’escola. Vaig fer la secundària a Àvila.
Que no és París ni Milà. Venir d’un poble petit va augmentar la meva curiositat natural. El meu primer contacte amb la moda va ser a Madrid, on vaig estudiar un màster de comunicació i moda. Allà em va influir enormement Isabel Berzm, amb qui vaig treballar quatre anys. Ella em va educar el gust.
De Madrid a la Xina hi ha 10.000 quilòmetres. ¿Què va passar mentrestant? Vaig ser ‘freelance’ a Nova York i un ‘caçatalents’ em va trucar per treballar a Tempe, la branca d’accessoris del Grup Inditex, amb seu a Alacant. Allà vaig fer amistat amb una noia xinesa. Unes vacances vaig anar a veure-la, em va encantar i li vaig dir: “Jo vull viure aquí”. Necessitaven una analista de tendències, vaig fer l’entrevista a París i als quatre mesos m’instal·lava a Guangzhou.
¿Y? Es viu bé. Tinc molts amics xinesos. Són hospitalaris i m’ajuden en tot. I el meu treball consisteix a fer ‘reports’ de tendències, buscar referències, crear conceptes. També estic ficada en un projecte personal de ‘real fashion’.
¿’Real fashion’? Fotografio gent gran de la Xina i d’altres països veïns. Porten un ‘look’ que és molt moda. Pura espontaneïtat. Vull fer una bíblia d’estil a partir d’ells.
Una representació de ‘real fashion’, segons l’analista. /
I tot i així ve al Sónar. 14 anys sense fallar. ¡És l’inici del meu any nou! El punt de partida de tot. La meva font d’inspiració. Aquest any, a més, he portat tres amics xinesos, amb les seves parelles. Empalmarem dies i nits.
Descansi en algun moment, dona. No em canso. Tothom diu que tinc una energia que no és normal. Em fa molta il·lusió veure Laurent Garnier, a Lorenzo Senni –un bàsic per a mi des del 2013–, a Miss Kittin & Kim Ann, i descobrir coses noves a l’Escenari XS... El Sónar és més que música. És art, és moda, és tecnologia.
