'THRILLER' A LA CIUTAT SATÈL·LIT

Toni Hill o Sandokan contra el 'bullying' al Cornellà dels 70

Amb el 'thriller' de suspens 'Tigres de vidre' l'escriptor torna a la seva infantesa i ret homenatge als immigrants que en el tardofranquisme poblaven el barri de la Ciutat Satèl·lit

zentauroepp43476000 barcelona 10 05 99 viernes libros fotografia de archivo 180524202211

zentauroepp43476000 barcelona  10 05 99  viernes libros  fotografia de archivo  180524202211
zentauroepp43470144 barcelona 24 05 2018  icult   entrevista con el escritor ton180524200435

/

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

AToni Hill (Barcelona, 1966) se li va quedar gravada la imatge del vídeo en què dos xavals de 10 anys s’emportaven d’un supermercat el 1993 un nen de 2. El van torturar i el van assassinar. Era el ‘cas James Bulger’. “Van ser els primers nens condemnats a presó a Anglaterra. Van sortir al complir els 18. I vaig pensar ‘¿s’han perdonat a si mateixos?, ¿viuen sense remordiments?, ¿són capaços de viure amb el que van fer?, ¿es justifiquen dient-se que eren uns nens?’. M’agradaria entendre per què el van segrestar i el van matar. I em pregunto fins a quin punt una societat està disposada a perdonar i què n’opinen els pares de la víctima. És morbosament interessant pensar com et perdones a tu mateix després d’una cosa així. Som molt cínics amb la culpa i ens justifiquem perquè ja no creiem que cap déu ens castigarà”.

Totes aquestes reflexions les trasllada ara l’autor de la trilogia de l’inspector Héctor Salgado al ‘thriller’ de suspens i atmosfera costumista ‘Tigres de vidre’ (Grijalbo / Rosa dels Vents). Al llibre, Hill imbrica sensacions i records d’infantesa en una història d’amistat, revenja, culpa i assetjament escolar que s’originaals anys 70 a la Ciutat Satèl·lit, fruit del desenvolupisme franquista i avui el barri obrer de Sant Ildefons, de Cornellà, capital del ‘cinturó vermell’ barceloní, al qual llavors van arribar tants immigrants de tot Espanya a la recerca d’una vida millor.

Toni Hill, fa uns dies a Barcelona / MAITE CRUZ 

És en aquell entorn en què dos amics –Víctor i Juanpe– maten l’assetjador del segon, Joaquín, crim del qual és testimoni un quart nen, Ismael, alter ego de l’autor, que utilitza aquesta mort per parlar de la societat en què viuen. “La novel·la reivindica aquells immigrants que es van atrevir a deixar els seus pobles i van arribar a la Ciutat Satèl·lit quan allà encara no hi havia res, cap servei públic, i es van construir grans blocs sobre terrenys buits en un moment en què encara tot era Franco. Es van unir i van tirar endavant. I deien que no és que als seus pobles estiguessin tan malament sinó que buscaven un futur per als seus fills fora d’allà. I van canviar les seves vides sense renunciar als seus orígens i tradicions”, explica Hill, fill del ‘baby boom’,sobre un barri “amb mala fama” que va conèixer als 14 anys quan un error en la matriculació de l’institut el va portar des de la Rambla de Cornellà als precaris barracons escolars de la Ciutat Satèl·lit. 

Prejudicis, ahir i avui, sobre els immigrants

“Vaig arribar amb prejudicis i por però vaig veure que no es menjaven ningú. A l’esbarjo flipava perquè cantaven rumbes de Los Chichos. I allà vaig fer amics que encara ho són avui. Amb la immigració avui hi continua havent prejudicis enormes. Els pobres no són mala gent, criminals i analfabets -afirma-. Igual que quan anàvem a Barcelona ens vestien de diumenge i pensàvem que tota la ciutat era com Pedralbes. Eren estereotips. Per això parlo de personatges que no són especialment bons o dolents. L’ésser humà no és bo o dolent, però sempre és egoista i quan es tracta de supervivència treu l’animal que porta dins”.    

"Avui l’assetjament s’estén per les xarxes socials. El mal queda sempre allà i tothom ho veu. La víctima sent una indefensió total"

Toni Hill

Escriptor 

Del ‘bullying’ ‘avant la lettre’ dels 70, que el mateix Hill va patir, a l’assetjament escolar actual, ja que ‘Tigres de vidre’ viatja al 2015 per estudiar com han evolucionat els personatges. “El tipus d’assetjament reflecteix dues societats diferents però la humiliació sempre hi és. Abans, la violència física tenia més força i la por era tremenda. Tenies un o dos enemics i sabies que eren al pati, la porta de l’escola, el trajecte a casa... Però avui l’assetjament s’estén per les xarxes socials. El mal ja està fet, queda sempre allà i tothom ho veu. La víctima arriba a casa i sent una indefensió total, sap que no està segura enlloc perquè han envaït el seu espai més íntim”.  

El novel·lista volia explicar també el fenomen “des del punt de vista dels pares dels agressors, que tenen un problema greu però ningú no simpatitza amb ells”. I buscava fer-ho “sense justificar la crueltat dels nens, que pot ser més gran que en molts adults perquè encara no tenen valors.” 

La lluita sindical

Notícies relacionades

En aquest salt dels 70 al 2015 també ha canviat la classe obrera. “Llavors, els treballadors, fossin immigrants o catalans, tenien un enemic comú, els patrons. I es van unir en una lluita sindical i van plantar cara amb vagues. Avui la nova classe obrera són els autònoms per força [com la Miriam, germana de l’assetjador mort], que pateixen la crisi i que, a diferència dels obrers dels 70, estan sols. Després de tants anys d’Estat del benestar, ens hem estovat i davant del que hem perdut ens hem quedat amb la boca oberta. Hi ha una crisi de valors que flota a la novel·la”.  

La nostàlgia de Mazinger i Sandokan 

Autor de la història gòtica ‘Els àngels de gel’ (2016), Hill contraresta la duresa de ‘Tigres de vidre’ "amb una mica de nostàlgia tendra" de la seva infantesa i una cultura popular que va beure aquell 1978 de mites televisius com ‘Heidi’ i ‘La casa de la Pradera’, però sobretot, com "MazingerCurro Jiménez o Sandokan, que eren herois que s’apoderaven contra el poder, que en aquella època ens feia pensar en Franco". I d’aquell Sandokan, el Tigre de Malàisia, sorgeix el títol de la novel·la: “Ens creiem forts com tigres però ens trenquem amb facilitat".