La increïble peripècia de la carta de Colom robada de la Biblioteca Nacional de Catalunya

De totes les cartes que va escriure Cristòfor Colom, cap no va tenir tanta ressonància històrica com la datada a Lisboa el 4 de març del 1493. Escrita unes setmanes abans durant la tornada de la seva primera expedició a les Índies i dirigida als Reis Catòlics, narrava el descobriment del Nou Món, les seves impressions i descobertes inicials “amb la millor gent sense mal ni engany que hi hagi sota del cel”. D’aquella primera epístola se’n van fer còpies en espanyol i llatí, que van servir per estendre la notícia per les capitals europees. Només queden aparentment 16 còpies originals, i una ha estat des del 1918 a la Biblioteca Nacional de Catalunya. O això es pensava, perquè fa més d’una dècada la carta va desaparèixer sense que ningú se n’adonés, un misteriós robatori que acaba d’esmenar-se amb la devolució a les autoritats espanyoles.  

L’entrega es va escenificar amb una cerimònia a la residència de l’ambaixador espanyol a Washington, Pedro Morenés, que va rebre la carta enquadernada del secretari adjunt del Departament de Seguretat, Thomas Homan. “És un document estrany, un incunable de gran significat i valor històric”,va dir Morenés abans d’agrair la feina de les autoritats nord-americanes. És fonamentalment gràcies a aquestes autoritats que s’ha trobat la carta, impresa a Roma el 1493 per l’impressor Stephan Plannck i batejada amb el nom de ‘Columbus Christopher epistolae de Insulis Indie supra Ganger nuper inventis’ (‘De les illes de l’Índia recentment descobertes més enllà del Ganges’). És conegut que, fins al final dels seus dies, l’almirall genovès va creure haver arribat al’Índia, per això va batejar els pobladors indígenes del Carib americà com indis.

Les peripècies de la missiva donarien per a una bona novel·la de Dan Brown, malgrat que queden bastantes incògnites per respondre i el cas espera encara sentència als tribunals nord-americans.

Comprada el 1917 a Madrid

La Biblioteca Nacional de Catalunya la va adquirir el 1917 en un lloc de llibres de Madrid, informa Eugènia Serra, directora de la institució. Per un preu que no consta en el registre. "Ja ens agradaria", sospira Serra quan li pregunten sobre la possibilitat de fer troballes d’aquest calibre en l’actualitat. 

Agents especials del Departament de Seguretat Nacional nord-americana van rebre una xivatada el 2011. “Ens van dir que diverses cartes de Colom havien sigut robades de diverses biblioteques europees i reemplaçades amb còpies falses”,va explicar als periodistes el fiscal del cas, Jamie McCall. “I que les biblioteques ni tan sols eren conscients del canvi”. Com a mínim en van desaparèixer tres d’originals: una a Barcelona, una altra a Florència i una tercera alVaticà.

En efecte, la Biblioteca Nacional de Catalunya no s’havia assabentat del robatori. O canvi, més exactament. "L’estoig, que és modern, no va ser robat, i els quatre fulls sostrets van ser canviats per una còpia que a primera vista no despertava sospites", explica Serra. L’únic segur és que el document va ser robat després que es digitalitzés el 2004.

El primer albirament

La pista del 2011 va posar en marxa les indagacions. L’agent especial Mark Olexa va viatjar a la Biblioteca Nacional de Catalunya el 2012 acompanyat d’un expert de Princeton en llibres incunables per comprovar si efectivament l’exemplar de la seva col·lecció era una còpia. No van tardar a aclarir els dubtes. “La clau va ser que la biblioteca havia digitalitzat la carta original. Sense això, el nostre expert hauria tingut dificultats per distingir-la de la falsificació”, va explicar el fiscal McCall. Els investigadors creuen que el delicte es va cometre entre el 2004, després que l’original es digitalitzés, i el novembre del 2005, quan va aparèixer per primera vegada als EUA.

Segons consta en un dels sumaris del cas, un llibreter de vell va portar la carta al mateix expert de Princeton utilitzat més tard per les autoritats perquè en certifiqués l’autenticitat. I així ho va fer. Un examen que va repetir el 2009 quan un segon tractant d’incunables va recórrer als seus serveis amb el mateix document. No se sap bé què va passar entremig, però la pista va reaparèixer anys després. Un testimoni de la investigació, va declarar que la carta de Colom va ser venuda entre el 2010 i el 2011 en una llibreria de París per una xifra propera als600.000 euros.

No va ser l’última parada dels seus viatges pel món, una travessia que potser hauria fet feliç l’almirall. La còpia recuperada per les autoritats nord-americanes era al Brasil, concretament, en mans d’un col·leccionista privat que, segons els investigadors, la va comprar de bona fe per uns 900.000 dòlars i sense saber que havia sigut robada. Només falta saber qui ho va fer. Si va ser un artista del crim amb bon gust o una organització més complexa, com tot sembla suggerir.

“No podem fer comentaris sobre investigacions penals en curs, però quan et trobes amb robatoris i falsificacions en biblioteques d’Espanya, Itàlia i el Vaticà amb gran significat històric t’adones que tens davant un grup sofisticat”, va dir l’agent especial que va resoldre el cas, Mark Olexa. Les tres cartes perdudes ja han sigut recuperades i l’espanyola tornarà aviat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, segons va dir l’ambaixador Morenés. 

Fet puntual

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Serra, per la seva banda, defensa les mesures de seguretat amb què custodiaven i es custodien els incunables a la Biblioteca Nacional de Catalunya. "No canviem res després de conèixer el robatori, que va ser un fet puntual. Aquests documents es guarden en dipòsits d’accés restringit i només es poden consultar en una sala especial després d’haver-ho sol·licitat", diu.

Bé, sí que va canviar una cosa: es van revisar tots els incunables i... uf, no en faltava cap.