CRÍTICA

Plaer per a bibliòfils

'Los falsificadores', de Bradford Morrow, és una intriga criminal especialment preocupada pels llibres com a objecte de culte

abertran1952400 james joyce con silvia beach  la primera editora de ulises  180522134528

abertran1952400 james joyce con silvia beach la primera editora de ulises 180522134528

2
Es llegeix en minuts
Marta Marne
Marta Marne

Crítica literaria

Especialista en Gènere negre

Ubicada/t a Lleó

ver +

Adam Diehl, un col·leccionista expert en llibres estranys, apareix a l’estudi de casa seva amb les mans amputades i envoltat dels seus valuosos exemplars escampats per terra, molts, amb la pàgina de la dedicatòria arrencada. Pocs dies després de la seva mort, el seu cunyat Will comença a rebre una sèrie de notes de Henry Slader, que amenaça de fer públic que el Will va falsejar cert material en el passat. El Henry i el Will van ser competidors en el bell art de la falsificació de firmes, i la relació entre tots dos serà una batalla constant per dilucidar qui és millor.

Notícies relacionades

L’aparició de personatges especialitzats en llibres no és una cosa nova en la novel·la negra. Ja hem trobat el Henry Gamadge d’Elizabeth Daly, el Mario Conde de Leonardo Padura o el Lucas Corso d’Arturo Pérez Reverte. Basant-se en l’estructura d’un clàssic ‘whodunit’ (¿qui ho va fer?), Bradford Morrow construeix una obra d’intriga sense la presència de la policia o d’un detectiu. El narrador serà el mateix investigador, que a través d’una primera persona en passat deixarà que el lector vagi descobrint el que ell vulgui explicar-nos. Aquesta elecció no és fortuïta, ja que, com veurem des d’un principi, el Will té moltes coses per ocultar als uns i els d’altres, i només ell sabrà tota la veritat del cas.

Malgrat que el fil conductor inicial és l’assassinat de l’Adam, al llarg de la narració Morrow introduirà una sèrie d’elements que són els que fan que aquesta novel·la sigui un text molt més atractiu. Per alsamants del llibre com a objecte de culte serà més captivador saber quina edició de l’“Ulisses” de Joyce és la més valorada, què va passar amb un dels textos maleïts de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle o de quina manera un expert pot saber si un autògraf en un exemplar de Yeats és autèntic o no. Conèixer les pulsions d’un falsificador davant de la temptació de fer malbé la seva reputació com a consultor pel plaer d’estampar la firma de Henry James en una de les seves obres és un dels punts forts d’aquest ‘thriller’ literari. Tant és així, que arribarem a oblidar-nos de l’Adam i l’impactant crim amb què s’obre la trama per voler saber més coses sobre taxacions, falsificacions, tintes i tipus de paper. Potser, per tot això, s’han d’abstenir de llegir-lo els amants de la tinta electrònica. Només apte per a bibliòfils.