Dibuixos animats: ¿Per què al teu fill també li agrada 'D'Artacan'?

El valent D'Artacan, l’ecologista David el Gnomo i el viatger Willy Fog formen part de la memòria sentimental de la generació que va estudiar EGB. Convertits ara en pares, intenten que els seus fills mirin les sèries que a ells els van fer tan feliços. Els nens del segle XXI -nadius digitals- estan acostumats a la rapidesa i la nitidesa de 'Zak Storm' o 'La patrulla canina'. Els dibuixos dels anys 80 no estaven fets amb ordinador sinó a mà. Eren infinitament més lents, més innocents i menys cridaners. ¿Tenen vigència avui? ¿Pot mirar-los sense avorrir-se un xaval? ¿Li resulten tan fascinants com els resultaven als seus pares? Escriptors, productors i distribuïdors ho tenen clar: la resposta és sí.

“Més enllà de la nostàlgia, parlem de sèries d’animació que tenen uns valors molt actuals. ‘D'Artacan i els tres gossos mosqueters’ destil·la companyonia i amistat. ‘Un per tots i tots per un’ és un lema que serveix per fomentar el treball en equip. Si parlem d’ecologia, aquí hi ha ‘David el Gnomo’, que estima la naturalesa, la cuida i la protegeix. Mentrestant, l’aventurer Willy Fog desprèn ganes d’explorar el món”. Així defensa les sèries dels vuitanta el president de la federació que reuneix els productors d’animació i efectes visuals (Diboos), Carlos Biern. El seu cognom està marcat en foc a la generació EGB. Carlos Biern és fill del productor, director i guionista mallorquí Claudi Biern Boyd, creador de David el Gnomo, D’Artacan i Willy Fog, entre altres personatges.

 ► Més informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens

La mort de David el Gnomo

Nascut el 1973 i pare de dos fills de 6 i 8 anys, Carlos Biern recorda com a la seva classe ell era el primer de tenir completa la col·lecció de cromos de ‘D’Artacan’. “Vaig viure en directe la producció de totes aquestes sèries. Sabia com acabaven els capítols abans que ningú”, riu. El seu pare, fundador de l’empresa d’animació BRB, continua en actiu. "Té 78 anys, però sembla que en tingui 30", explica el seu fill. "Encara avui hi ha molta gent que li retreu que matés David el Gnomo a l’últim capítol i el convertís en un arbre”, comenta entre rialles.

Claudi Biern Boyd és una autoritat internacional en el camp de l’animació. Lector compulsiu, sempre va sentir predilecció per adaptar relats literaris per a les seves obres animades, que formen part de “l’edat d’or de l’animació espanyola”, segons el productor Manuel Cristóbal (‘Arrugues’), que acaba d’editar l’extraordinari llibre '100 años de animación española. Arte y tecnología’.En la seva opinió, ‘D’Artacan’, ‘David el Gnomo’ i les altres sèries antigues són un exemple de narrativa. “s’han convertit en clàssics. I als clàssics se’ls ha de respectar. Igual que amb la literatura. ¿O és que potser algú pot dir que Dickens és un antiquat? Cada història i cada pel·lícula és filla de la seva època, però els valors d’aquestes sèries tenen plena vigència el 2018. És una frivolitat injuriar-les”, raona Cristóbal.

Filmin mostra "el que tu veies"

Fa cinc anys que el portal Filmin va decidir obrir Filmin Kids per tenir a disposició dels subscriptors pel·lícules i sèries infantils amb especial atenció a l’animació europea. Un dels seus apartats és 'el que tu veies’ i inclou, entre altres títols, 'Érase una vez', 'L'abella Maia', 'Los diminutos’, ‘D'Artacan i els tres gossos mosqueters’ i 'Vicky, el víking’. “És inqüestionable que aquestes sèries gaudeixen de l’acceptació dels nostres subscriptors”, explica un dels fundadors del portal, Jaume Ripoll. Segons la seva opinió, la clau és que els pares ofereixin als fills un menú audiovisual molt variat perquè els nens sàpiguen que hi ha vida més enllà del 'mainstream’.

Amb independència de la nostàlgia que supuren les persones de quaranta i cinquanta anys, els dibuixos dels anys 80 que Filmin té al seu catàleg són “plenament vigents”. “Són sèries de qualitat i inclou valors positius”,sentència Ripoll.

Vist des del segle XXI, és cert que alguns personatges poden haver-se quedat enrere. Julieta no deixa de ser una simple enamorada que espera el seu estimat D’Artacan. Però això, segons el parer de Ripoll -que també és professor de cinema- no resta vigència a la sèrie. El més important és que els pares acompanyin els seus fills a l’hora de veure aquests dibuixos, els expliquin el context i els animin a fer-ne “lectures crítiques”.El paper dels pares és, evidentment, fonamental. No només exerceixen de prescriptors sinó de professors. “És molt important la seva tasca d’acompanyament. Jo ho comparo amb l’alimentació. T’agrada que els teus fills mengin bé i de tot, ¿oi? Doncs el mateix s’aplica al cinema i la televisió”, conclou Ripoll.

Tots coneixen Willy Fog

Notícies relacionades

Aquells feliços anys 80

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Pare de dos fills de 10 i 5 anys, Jorge Díaz (creador del fenomen 'Yo fui a EGB' juntament amb Javier Ikaz'Yo fui a EGB' ) està també convençut que les sèries dels 80 funcionen entre els nens del segle XXI. Fa poc, els dos creadors van anar a una escola de Sevilla i cap alumne no coneixia Espinet, però tots sabien qui era Willy Fog.

“És cert que els xavals d’avui estan acostumats a un ritme audiovisual molt més ràpid, però aquestes sèries continuen funcionant, sobretot entre els més petits, perquè els seus valors són universals”,explica. Díaz posa èmfasi en l’actual sobreprotecció cap als nens. “Sembla que els hàgim de consentir. Als dibuixos d’ara no mor ningú ni es posa malalt ningú. Nosaltres ens vam fer una bona cuirassa veient Marco, un nen abandonat per la seva mare. ¿Et pot passar res pitjor a la vida?”, riu. Segons la seva opinió, és fonamental trobarl’equilibri entre les sèries d’ahir i les d’avui. I, sobretot, exercir de pare i mare i acompanyar els nostres fills. També quan miren dibuixos.