'Joc de trons' al Sant Jordi: un esdeveniment èpic per als fan

El fenomen modern de les sèries es comença a traslladar dels salons a les sales de concerts. No fa tant vam tenir a Barts el duo que hi ha darrere de la música sintètica de 'Stranger things', que repetirà, per cert, en el pròxim Primavera Sound. I ahir dijous a la nit es va poder escoltar la banda sonora de ‘Joc de trons’ al Palau Sant Jordi, un espai conforme a la grandiositat i l’abast èpic d’aquesta sensació global marca HBO.

Això no es podia celebrar en, diguem-ne, un auditori. I no només perquè massa fans de la sèrie s’haurien quedat sense butaca. També perquè a més d’un concert és un espectacle en tota regla, amb cops d’efecte visuals en sintonia amb l’exuberància fantasiosa del Cirque Du Soleil. Hi va haver aparicions de foc en honor als dracs de Khaleesi. Una violinista (Molly Rogers) va ser hissada per cables per convertir-se en un gegantí arbre de Weirwood. I en un clímax aclaparador, el compositor i director d’orquestra Ramin Djawadi va quedar engolit pel foc valyrio en una convincent recreació de la destrucció del Gran Septe de Baelor.

El més emotiu, sigui com sigui, almenys per als amants de les bandes sonores, era veure algú com Djawadi rebut com una estrella i escoltar els udols d’aprovació davant dels primers compassos, no només de l’icònic tema principal, sinó de talls menys evidents. L’orquestra i el cor (tots dos compostos per músics locals) van donar una força inèdita a les partitures sota la direcció del compositor iranoalemany, que compta en l’espectacle, a més, amb una banda de gran nivell i l’aportació vocal de Stevvi Alexander, corista de Fleetwood Mac.

L’aplaudímetre

Hem descrit la vetllada com un concert, un espectacle, una reivindicació de les bandes sonores... Però cal afegir una quarta etiqueta: la celebració. Això de dijous va ser com si un grapat de fans s’haguessin reunit per repassar la sèrie abans de la vuitena temporada, però, en lloc de quedar al Bharma, haguessin quedat en un pavelló olímpic.  

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Les peces van sonar acompanyades de muntatges adequats d’imatges de la sèrie a les quals el públic va reaccionar sonorament. Sospirs profunds amb el preàmbul de la matança de la Boda Roja (projectada amb alguns talls per si hi havia nens, imagino, tot i que aquesta sèrie no sigui per a ells). Aplaudiments per a Daenerys amb el díptic format per 'Love in the eyes' i 'Dracarys'. Pràcticament sanglots (n’hi ha per a això i per a molt més) amb 'Hold the door'.

De fet, va ser Hodor, seguit de prop d’Olenna Tyrell, qui va rebre més soroll en l’aplaudímetre del final. Quan va acabar l’espectacle, es va recordar els morts de la sèrie amb un (llarguíssim, com poden imaginar) in memoriam. Alguns es van emportar aplaudiments enfervorits, altres esbroncades igual d’intenses: podreix-te a l’infern, Ramsay!