Cannes s'enroca contra el món

El de Cannes és el festival de cinema més important del món i, per tant, el més sotmès tant a l’escrutini com a la controvèrsia. Algunes de les polèmiques que protagonitza són, per dir-ho així, consubstancials al seu càrrec, i per tant comprensibles i inevitables; al cap i a la fi, programar a gust de tothom és impossible. D’altres, al contrari, són directament fabricades pels seus organitzadors sense un altre motiu aparent que donar temes per parlar. Des d’aquest dimarts, dia d’inici de la 71a edició, els que passegin per la catifa vermella hauran de mantenir els mòbils amagats: està prohibit fer-se ‘selfies’ a l’entrada de les gales oficials. Thierry Frémaux, director del festival, afirma que les maleïdes fotos no només provoquen embussos i retards durant l’accés al teatre sinó que, a més, són una vulgaritat. Sumada al seu contenciós amb Netflix, la decisió sembla deixar clara certa resistència del festival a adaptar-se als avenços tecnològics. En tot cas, és anecdòtica si es compara amb la que ha provocat les protestes de la premsa acreditada.

El que és habitual als festivals de cinema és que abans de la presentació oficial de cada pel·lícula, a la nit, hi hagi una projecció per als periodistes, al matí. Així funcionen la Berlinale, i la Mostra de Venècia, i Sant Sebastià, i així solia funcionar Cannes. Però ja no. Frémaux afirma que aquests passis previs, i la rapidesa amb què bona part de la premsa aboca les seves reaccions a Twitter quan en surten, arruïnen l’expectació que les gales nocturnes haurien de despertar.

Fins a cert punt, no li falta raó. L’afany dels crítics per ser els primers a criticar ha fet que, des de fa uns anys, qualsevol actor o director que competeix a Canes sàpiga perfectament què s’opina de la seva pel·lícula hores abans de tenir ocasió de presentar-la. I per entendre les tensions que això causa no cal més que recordar l’emprenyament monumental que Sean Penn tenia dibuixat al rostre fa dos anys mentre pujava per les escales del Palais per presentar ‘The last face’, quan ja sabia que la crítica l’havia massacrat.

El problema és que, amb l’objectiu de contenir els tuitaires, s’ha pres una mesura que perjudica tots els periodistes, que no podran enviar les seves cròniques abans que s’emeti el telenotícies de la nit o que a la redacció del seu diari hagin tancat ja l’edició del dia; que, en altres paraules, vol dir que menysprea tota cobertura periodística que superi els 280 caràcters. Diverses associacions de premsa i crítica han expressat a Frémaux el seu malestar per aquest tema: també li han suggerit solucions alternatives, com ara establir un embargament que reguli els temps de publicació de les crítiques.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Intentar controlar Twitter seria com pretendre posar-li portes al camp, ha contestat Frémaux. Però l’embargament és una cosa que la Berlinale porta fent amb èxit des de fa un parell d’anys, i això deixa l’actitud de Cannes en evidència. Al final resulta inevitable prendre’s aquesta actitud per part dels responsables com una manera de donar la mística i la reputació d’esdeveniment únic i exclusiu que sempre els ha agradat conrear. I per a la qual cosa, sigui dit de passada, ha rebut una inestimable ajuda de la premsa.

L’embolic amb Netflix

L’altra controvèrsia de la 71a edició és la derivada de l’enfrontament entre Cannes i Netflix. L’any passat, dos títols produïts per Netflix van competir per la Palma d’Or, i això va provocar les protestes del gremi d’exhibidors francesos. Com a conseqüència d’aquestes protestes, aquest any el festival ha desempolsegat una norma segons la qual totes les pel·lícules a concurs han de ser estrenades comercialment a França, i han d’esperar tres anys des del moment d’aquesta estrena per veure la llum en plataformes de vídeo sota demanda. Això ha impedit la presència en la competició de títols com ‘Roma’, d’Alfonso Cuarón, o ‘Norway’, de Paul Greengrass. A Netflix s’ho han pres malament. "El món està canviant, i a Cannes no se n’han assabentat", diuen els defensors de la plataforma de ‘streaming’. "Netflix vol destruir el cinema", diuen els defensors de Cannes. Pot ser que els dos tingui raó, però també pot ser que cap en tingui.