Mal Pelo i Rosas recalen al Mercat

El Mercat de les Flors acull dues propostes originals dominades pel moviment corporal i l'espiritualitat. Durant aquest cap de setmana, i del 10 al 13 de maig, Pep Ramis i la companyia de dansa Mal Pelo tornen als escenaris amb una nova versió del número sol ‘The mountain, the truth and the paradise', un espectacle que es regeix pel diàleg i la dansa improvisada. Paral·lelament, i fins al 6 de maig, Salva Sanchís i Anne Teresa de Keersmaeker, directora de la companyia Rosas, reediten la peça ‘A love supreme', obra magistral del músic de jazz nord-americà John Coltrane, i la converteixen en un quartet de ball marcat per la composició i el ball lliure.

A partir de la necessitat d'explorar nous conceptes de la interpretació, Pep Ramis reconstrueix la peça que es va estrenar en diferents sales i teatres el 2017. «Aquesta vegada, volia treballar amb certes icones», aclareix. Així, l'autor posa en pràctica tres aspectes místics: en un escenari fosc i pla representa la muntanya "com un lloc on puges per ser més a prop, o lluny, d'alguna cosa; la realitat des de la visió d'un nen i el paradís com un lloc espiritual".

L'eix de la improvisació

L'humor també forma part de l'espectacle de Pep Ramis. L'autor detalla que aquest concepte "és el millor suport per parlar de certes coses, com la bellesa i la banalitat, o la ignorància i l'espiritualitat". Un altre aspecte que es reflecteix és la dualitat a què s'enfronta l'autor al'univers de ‘The mountain, the truth and the paradise'. Sota la direcció de Maria Muñoz, codirectora de Mal Cabell, i Jordi Casanovas, l'intèrpret viatja en un espai blanc i buit acompanyat de la música en directe de Fanny Thollot.

D'un viatge similar també parteixen el coreògraf català Salva Sanchis i Anne Teresa de Keersmaeker a ‘A love supreme', una peça que emergeix d'una expressió profunda i sensible, sostinguda per estructures musicals del jazz. Cadascun dels quatre ballarins s'associa amb els quatre instruments que apareixen a la partitura de John Coltrane.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

De Keersmaeker i Sanchis han volgut reflectir tot el procés de creació a través de dos moments clau a la peça: la part coreogràfica i la improvisada. "Quan els músics –en directe– passen a improvisar la partitura, els ballarins fan el mateix en diferents solos", apunta Sanchis.

Les dues obres compten amb una veu poètica, juguen amb el concepte del "cos multifocal" –Ramis el descriu com un cos que parla, dibuixa i es mou– i utilitzen la música com a motor principal.