CRÒNICA

Cameron Graves, heavy metal

El potent pianista, sorgit de l'òrbita de Kamasi Washington, es va estrenar en la inauguració del 50è Festival de Jazz de Barcelona a Luz de Gas

fsendra43105792 cameron graves180428155158

fsendra43105792 cameron graves180428155158 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Roger Roca

Armilla texana, enormes braços tatuats, cabellera recollida i ulleres de sol. Cameron Graves té aspecte de cantant de heavy. O demotard. A l'esquena, una calavera i un pegat que diu “revolt”. Revolta. S'asseu al piano, s'acosta el micro i canta amb veu de tro. “La vida és el paradís eteeeeern!”, mentre fa tremolar el piano amb uns arpegis que semblen infinits. Només són tres músics, piano, baix i bateria, però el so és eixordador. A Luz de Gas no hi ha espai per al silenci.

El saxofonista de moda, Kamasi Washington, ho anunciava quan va saltar a la fama ambThe Epic, un triple àlbum que és tot energia i desmesura, i que ha atret un públic que normalment no s'acosta al jazz. Després d’aquest en vindran més, deia Washington. Més músics com ell, impetuosos, enèrgics i amb personalitats cridaneres i poc comunes en el jazz d'avui. Es referia als seus companys del col·lectiu West Coast Get Down de Los Angeles, que després d'anys guanyant-se la vida com a músics de sessió han fet el salt a la primera fila, amb els seus propis projectes, gràcies a l'expectació que va aixecar l'estrena del saxofonista.

Notícies relacionades

Cameron Graves, pianista d'aquest col·lectiu, és un dels que ja té disc en solitari,Planetary Prince. Washington assegurava d’ell que pràcticament estava inventant un gènere nou, barreja de jazz, clàssica i heavy metal. “Atenció perquè això és power jazz”, va anunciar divendres a Luz de Gas Joan Anton Cararach, director del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que inaugurava oficialment al seva 50a edició amb el debut de Graves a la ciutat, tot i que el gruix de concerts arribarà a la tardor. El nom de la cosa no està gens clar, però els ingredients sí. La gasolina de Graves incorpora riffs I encara no s’ha acabat. Els títols són molt bons:Els set fills de la creació,Satania, sistema solar,Mons de set mansions.

“El número set és molt important físicament i espiritualment”, explicava Graves. Les seves dramàtiques fantasies, a vegades de regust romàntic, a vegades absolutament apocalíptiques, s'inspiren enEl llibre d'Urantia, un fosc volum publicat a mitjans del segle passat que barreja religió, ciència i filosofia. Però a l'esotèric Cameron Graves, malgrat tot, també l’interessen una mica les coses d'aquest món: mentre tocava amb fúria els greus del piano, va anunciar que malgrat que al seu país les coses estan molt malament, els nanos d'avui dia són més lliures i gràcies a internet poden conèixer el que els interessi i creure en el que vulguin. La cançó en qüestió es deiaThe end of corporation(La fi de les corporacions). La nova fornada arriba amb força.