Un Delibes inèdit, «graciós i innocent»

Quan va morir Miguel Delibes (Valladolid, 1920-2010), els seus fills sabien que les carpetes en què l'autor va anar conservant manuscrits i papers diversos al llarg de la seva vida no els oferirien grans sorpreses. L'autor deLos santos inocentesera púdic en la vida privada i exigent en la vida literària, així que es va encarregar de destruir molt material. En aquestes carpetes, per exemple, no hi havia ni una sola carta entre l'escriptor i la seva dona, que van festejar durant sis anys. Un dia, una de les filles, Elisa, va començar a buscar en aquestes caixes per si hi havia res interessant per als arxius de la Fundació Miguel Delibes. Va revisar manuscrits, correspondència i caricatures.  De sobte, va veure un quadern d'hule amb fulls quadriculats i molts dibuixos. I allà sí que hi havia una sorpresa: un conte inèdit, una història infantil escrita i il·lustrada per Delibes quan tenia 18 anys. Es titulava La bruja Leopoldina.

El conte, com a tal, no afegeix res de nou a la trajectòria del premi Cervantes i Nacional de Literatura. Simplement és, en paraules d'Elisa Delibes, una història «graciosa i innocent» escrita en rima sobre una bruixa molt dolenta que vola amb la seva escombra totes les nits. «Una joia, un regalet", ho defineix. L'editorial Destino l'ha volgut publicar en un volum amb les narracions més autobiogràfiques, optimistes, de joventut i entranyables de l'autor val·lisoletà:Mi vida al aire libreiTres pájaros de cuenta.La bruja Leopoldina y otras historias realesés no només l'oportunitat de conèixer un Delibes inèdit, sinó també de revisar dos textos que, al seu dia, van tenir una curta vida editorial.

Dibuixant i escriptor

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

La bruja Leopoldinaés plena de dibuixos realitzats per l'escriptor que, de fet, va començar a treballar com a caricaturista al diari val·lisoletàEl Norte de Castilla.Delibes estava convençut que, amb formació suficient, hauria pogut arribar a ser un bon dibuixant. «Ell creia que, al revés del que passa en literatura, no es podia dibuixar sent autodidacte», explica la seva filla a la Biblioteca Nacional, on ha presentat el conte.

Que ningú no es pensi que a Delibes li hauria agradat la publicació deLa bruja Leopoldina. «Potser hauria tingut un atac perquè era molt exigent amb si mateix»,confessa Elisa entre rialles. Que ningú no pensi tampoc que l'autor deLos santos inocentess'ho passava bé explicant contes cada nit als seus set fills. «De cap manera. Ell estava atabalat i dedicava tot el seu temps a guanyar diners per tirar endavant la seva família», confessa Elisa, que ha dedicat tota la seva vida a l'ensenyament i que, no obstant, no va esmentar mai el seu pare als alumnes. «M'haurien imputat per tràfic d'influències», riu. Delibes –que va prohibir als seus fills la televisió– sí que va ser més afectuós i entranyable amb els 18 nets que va tenir, a qui va dedicar precisamentTres pájaros de cuenta.